L'Univers i el Sistema Solar

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

L’Univers i el Sistema Solar : 

L’Univers i el Sistema Solar

Idees antigues i actuals sobre l’Univers : 

Idees antigues i actuals sobre l’Univers Teoria geocèntrica: La van proposar els antics grecs. Afirmava que la Terra es manté quieta al centre de l’Univers i que la resta d’astres giraven al seu voltant.

Slide 3: 

Teoria heliocèntrica: La va enunciar fa cinc-cents anys Nicolau Copèrnic. Proposava que el Sol es manté quiet i que els planetes giraven al seu voltant. Anys més tard, Galileo Galilei va donar la raó a Copèrnic gràcies a les seves observacions amb el telescopi.

Les constel·lacions : 

Les constel·lacions Els antics grecs van observar 48 agrupacions d'estrelles que formaven dibuixos diversos en el firmament. Amb una mica d'imaginació veien dibuixats, sobre els punts brillants que eren les estrelles, figures de la seva mitologia, animals, objectes, etc.  i així fins a 88 constel·lacions visibles en els dos hemisferis: nord i sud.

Slide 5: 

En el cel, la única cosa que veiem és una projecció de tots els astres. Generalment ens trobarem que les estrelles que estan pròximes en la volta del cel formant una constel·lació, en realitat es troben separades entre si distàncies que poden ser enormes. Que les estrelles estiguin pròximes en el cel formant una constel·lació no vol dir que ho estiguin realment a l'espai. Per exemple, en el cas de l'Óssa Major, la relació de distàncies entre la més propera a la més allunyada de la Terra pot ser superior a tres.

Què és l’Univers : 

Què és l’Univers L'Univers és tot, sense excepcions.Matèria, energia, espai i temps, tot el que existeix forma part de l'Univers. És molt gran, però no infinit. L'univers és, sobre tot, espai buit. La matèria no es distribueix de manera uniforme, sinó que es concentra en llocs concrets.

Les mides i les distàncies a l’Univers : 

Les mides i les distàncies a l’Univers La unitat astronòmica: és la distància que hi ha entre la Terra i el Sol, uns 150 milions de kilòmetres Un kiloparsec (abreujat kpc) és una unitat de longitud usada en astronomia. Equival a 1000 parsecs. 1 parsec (pc) = 3,26 anys-llum. Un any-llum equival a la distància que la llum recorre en un any que és d'aproximadament 9,46 bilions de quilòmetres (velocitat de la llum = 300.000 km/s.

Slide 9: 

La llum del Sol tarda 8 minuts i 20 segons en recórrer els 150 milions de km que ens separen

Slide 10: 

Alfa Centauri és l’estrella més propera al Sol, a uns 4 anys-llum

Els components de l’Univers : 

Els components de l’Univers L’Univers està format per galàxies. Les galàxies formen grups anomenats grups de galàxies, cúmuls i supercúmuls. Les galàxies estan formades per estrelles, planetes i nebuloses (enormes núvols de pols i gas).

Slide 13: 

Estructura d’una galàxia Las estrellas rojas y viejas se encuentran en el halo y en la región central de las galaxias Las estrellas jóvenes y calientes se encuentran en los brazos espirales

Slide 14: 

Les estrelles tenen planetes que giren al seu voltant, formant sistemes planetaris. Alguns planetes tenen satèl·lits que giren al seu voltant.

Slide 15: 

Nebulosa Hèlix

Slide 16: 

La nebulosa del Cranc està a uns 2.000 anys-llum de la Terra i és el resultat d’una explosió d’una estrella que es va veure a la Terra l’any 1.054

Slide 17: 

Cúmul (agrupació d’estrelles)

La nostra galàxia: La Via Làctia : 

La nostra galàxia: La Via Làctia

Slide 19: 

És gran, té forma d'espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estels, entre ells, el Sol. El Sistema Solar és en un dels braços de l'espiral, a uns 30.000 anys llum del centre i uns 20.000 de l'extrem. En total fa uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol.Cada 225 milions d'anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre de la galàxia. Es desplaça a uns 270 km. per segon.

Slide 20: 

Via Làctia

L’origen de l’Univers: la teoria del Big Bang : 

L’origen de l’Univers: la teoria del Big Bang

Slide 25: 

La teoria del Big Bang Diu que fa uns 15.000 milions d'anys tota l’energia existent a l’Univers estava concentrada en un punt més petit que un àtom. La temperatura era molt alta i per això no existia la matèria com la coneixem avui. Hi va haver una explosió violenta i, des d'aleshores, l'univers va perdent densitat i temperatura, permetent la formació d’àtoms, estrelles, galàxies y planetes a partir de partícules elementals.

La formació del Sistema Solar i de la Terra : 

La formació del Sistema Solar i de la Terra Fa uns cinc mil milions d'anys, l'extensió de l'actual sistema solar era ocupada per una gran nebulosa aplanada, formada per gasos i "pols còsmica", que girava a l'entorn d'un eix. Hi abundaven elements químics com l'heli i l'hidrogen, que actualment formen una gran part del Sol.

Slide 28: 

Nebulosa de gasos i pols còsmica

Slide 29: 

Aquesta nebulosa es va anar contraient, alhora que n'augmentaven la velocitat i la temperatura. Diverses porcions en van restar aïllades en forma de remolins que giraven al voltant d'un cos central que posseïa un 99,8 % de la massa total. Aquest nucli central va formar el Sol, i cadascun dels remolins individualitzats, un planeta. La part de nebulosa que va formar la Terra devia tenir una extensió molt superior a l'actual. El procés de contracció va continuar en el "protoplaneta", alhora que atreia, per gravetat, partícules pesants de l'espai.

Slide 32: 

El Sistema Solar És una part de la galàxia Via Làctia dins de l’Univers; està format pel Sol, el conjunt de cossos que orbiten al seu voltant i l’espai interplanetari comprès entre ells.

Slide 33: 

Els planetes, la majoria dels satèl·lits i tots els asteroides orbiten al voltant del Sol en la mateixa direcció seguint orbites el·líptiques en direcció antihorària si s’observa per damunt del pol nord del Sol. El pla aproximat en el que giren tots aquests cossos s’anomena eclíptica. Alguns objectes orbiten amb un grau d’inclinació especialment elevat, como Plutó, amb una inclinació amb respecte l’eix de l’eclíptica de 18º, així com una part important dels objectes del cinturó de Kuiper.

Slide 35: 

Cossos que formen el Sistema Solar Sol. És una estrella que conté més del 99% de la massa del sistema. Planetes. Dividits en planetes interiors, també anomenats terrestres o tel·lúrics, i planetes exteriors o gegants. Planetes nans. Cossos la massa dels quals els permet tenir forma esfèrica, però no la suficient per haver atret o expulsat a tots els cossos del seu voltant. Cossos com l’antic planeta Plutó, Ceres o (136199) Eris (Xena) estan dins d’aquesta categoria. Satèl·lits. Cossos marors orbitant els planetes, alguns de gran mida, com La Lluna, en la Terra, Ganímedes, en Júpiter o Tità, en Saturn. Asteroides. Cossos menors concentrats majoritàriament en el cinturó d’asteroides entre les òrbites de Mart i Júpiter. La seva escassa massa no els permet tenir forma regular. Objectes del cinturó de Kuiper. Objectes gelats exteriors en òrbites estables, els més grans dels quals serien Sedna y Quásar. Cometes. Objectes gelats petits provinents del Núvol d’Oort.

Slide 36: 

Características principales de los planetas del Sistema Solar.

Slide 37: 

Planetas enanos La UAI creó en 2006 una nueva categoría para algunos cuerpos del Sistema Solar, la de los planetas enanos, en la que fue incluido Plutón (antes en la categoría Planetas), Ceres (antes en la categoría Asteroides) y Eris.

Slide 38: 

El Sol L’energia del Sol prové de reaccions nuclears que es produeixen al seu interior (fusió d’àtoms d’hidrogen). La seva superfície es troba a uns 6.000 ºC

Slide 39: 

Posició del cinturó d'asteroides: entre Mart i Júpiter

Slide 40: 

Els moviments de la Terra

Slide 42: 

Els planetes interiors: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Tenen una superfície rocosa, una escorça i un mantell formats per roques i, al centre, un nucli metàl·lic.

Slide 43: 

MERCURI És tres vegades més petit que la Terra. No té satèl·lits. No té atmosfera. Les temperatures a la seva superfície són molt extremes (425 ºC de dia i -170ºC de nit).

Slide 44: 

Superfície de Mercuri

Slide 45: 

VENUS Té una mida semblant a la de la Terra No té satèl·lits. Té una atmosfera de CO2 La temperatura superficial assoleix 480 ºC El seu moviment de rotació és en sentit contrari a la de la resta dels planetes

Slide 46: 

La Lluna i Venus

Slide 47: 

Venus

Slide 48: 

Mart Té dos satèl·lits: Deimos i Fobos Té una atmosfera molt lleugera de CO2 La temperatura a la seva superfície és d’uns -50ºC

Slide 49: 

Mart i els seus satèl·lits

Slide 50: 

Superfície de Mart i vehicle d’exploració

Slide 51: 

Els planetes exteriors Són: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú Són enormes i estan constituïts principalment per gas Júpiter Saturn

Slide 52: 

Urà i els seus satèl·lits Neptú

Slide 53: 

Els planetes nans Està en òrbita voltant una estrella, però no és ell mateix una estrella. És suficient massiu per esdevenir per la seva pròpia gravitació un cos rígid i també per l'equilibri hidrostàtic una configuració arrodonida, No ha esvaït els seus veïns de la seva òrbita. No és un satèl·lit. Són: Plutó. Ceres i Eris Plutó i Caront

Slide 54: 

Òrbita de Plutó

Slide 56: 

Ceres

Slide 57: 

Eris

Slide 58: 

Els asteroides Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor.

Slide 59: 

Situació dels asteroides del sistema Solar: Cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter Cinturó de Kuiper (els asteroides són més grans)

Slide 60: 

Els cometes Són cossos formats per glaç mesclat amb pols i fragments de roca. Provenen d’un tercer cinturó anomenat núvol d’Oort, que està més enllà de l’òrbita de Plutó

Slide 62: 

Nucli Part sòlida de gel, composts orgànics, pols i altres substàncies congelades Cabellera Núvol de gas que envolta al nucli. Es forma quan a l’apropar-se al Sol, el cometa s’escalfa, els gasos s’evaporen i es desprenen partícules sòlides. Quan torna a allunyar-se, es refreda, els gasos es glacen i la cua desapareix. Cap La constitueix el nucli i la cabellera. Cua iònica Està constituïda per material ionitzat degut a la radiació electromagnètica i a partícules provinents del sol. Cua de pols És de color groc perquè reflecteix la llum del Sol. Envolta d'hidrogen Es forma degut a processos químics que tenen lloc quan el cometa absorbeix radiació ultraviolada. Òrbita del cometa Pot ser oberta (el cometa gira al voltant del Sol i s’allunya per a no tornar mai més) o tancada (el cometa tornarà). Sentit de la cua Per efecte del vent solar la cua sempre s'expandeix en sentit oposat al Sol, fins i tot quan el cometa s’allunya d’ell.

authorStream Live Help