LA HISTÒRIA DE L’ENREGISTRAMENT DEL SO: LA HISTÒRIA DE L’ENREGISTRAMENT DEL SO


QUÈ ÉS EL SO?: QUÈ ÉS EL SO? El so és una sensació, en l'òrgan de l'oïda, produïda pel moviment ondulatori en un mitjà elàstic (normalment l'aire), a causa de canvis ràpids de pressió, generats pel moviment vibratori d'un cos sonor.


L’Ona Sonora: L’Ona Sonora Una ona sonora és una variació local de la densitat o pressió d'un mitjà continu, que es transmet d'unes parts a altres del mitjà (normalment l’aire) en forma d'ona longitudinal periòdica o qüasi periódica .


Slide5: Quan més agut és un so, més “estreta” serà la longitud de la curva; per tant, la vibració serà molt ràpida. L’amplitud determina la intensitat del so


Propagació de l’ona: Propagació de l’ona El so es transmet en totes direccions, formant esferes concèntriques


Periodicitat de l’ona: Periodicitat de l’ona Si l’ona és periòdica, es produeix un TO (una nota musical) Si l’ona és irregular, es produeix soroll


HISTÒRIA DE LES“MÀQUINES PARLANTS”: HISTÒRIA DE LES “MÀQUINES PARLANTS” Fonògraf (1878) Gramòfon (1895) Disc de vinil (1948) Cinta magnetofònica (1965) Compact disc (1979)


EL FONÒGRAF: EL FONÒGRAF


Slide11: El fonògraf funcionava amb un estilet (agulla) connectat a un diafragma (membrana). Quan s’emetia un so, l'estilet obria un solc continu en un cilindre. S'usava per a gravar i reproduir.


Slide13: EDISON , amb el seu invent Any 1878 El solc que queda en el cilindre desprès d’haver-se gravat el so. Té la mateixa forma que la corba del so que l’ha originat. Quan es posa l’agulla altre cop sobre el solc, i es fa moure la manivela, es torna a escoltar el mateix Escolta la seva primera gravació


Slide14: Aquí podràs veure i escoltar el mateix Edison amb el seu invent http://www.coleccionfb.com/video_21.htm Cilindres de recanvi, fabricats per l’empresa d’Edison


EL GRAMÒFON: EL GRAMÒFON


Slide16: En 1887, l'alemany Emil Berliner, va introduir en els EEUU, el gramòfon de disc pla en lloc del cilindre de Edison. L'aparell de Berliner constava d'un plat giratori (base circular sobre la qual es col·locava el disc), un braç, una agulla (o pua) i un amplificador. El braç tenia la pua en l’extrem lliure.


Slide17: El primer prototip de Berliner


Slide18: Els avantatges d'aquest invent van ser evidents comparades amb les del fonògraf i el seu cilindre. Amb una sola presa de so, el gramòfon podia premsar milers de còpies a partir d'una única matriu (motlle original). El fonògraf, en canvi, necessitava executar 25 vegades la mateixa obra i gravar els cilindres directament de manera simultània en 20 fonògrafs, utilitzant per a això 500 cilindres en total.


EL MICRÒFON: EL MICRÒFON


Slide20: Un micròfon és un transductor que converteix el so en un senyal elèctric. Els micròfons tenen moltes aplicacions com ara el telèfon, el magnetòfon, ajudes per a la sordesa o la retransmissió de televisió i ràdio. La invenció d'un micròfon va ser crucial en els inicis del desenvolupament del telèfon. Emile Berliner va inventar el primer micròfon el 4 de Març de 1877, però el primer micròfon amb aplicació pràctica va ser ideat per Alexander Graham Bell.


Slide21: En els micròfons, les ones sonores es transformen en una vibració mecànica sobre un diafragma flexible molt prim. Aquestes vibracions es converteixen en senyal elèctric de diferents maneres.


Slide22: EL DISC DE VINIL


Slide23: R.P.M. 33 o 45 Braç Plat Agulla TOCADISCS


Slide24: El microsolc En la superfície del disc, hi ha una espiral llarguíssima que té unes estries finíssimes(SOLC) La forma d’aquestes estries és anàloga a la corba del so enregistrat.


Slide25: Microsolc


Slide26: MICROSOLC I AGULLA Vist pel microscopi


Slide27: Corba de so Solc vist des d’un costat (amb el microscopi, clar) Té la mateixa forma que la corba del so que l’ha originat. L’agulla va recorreguent el microsolc, i reprodueix el mateix so que s’ha gravat


Slide29: L’agulla s’encarrega de transformar les oscil·lacions mecàniques, en senyals elèctrics. Aquestes són magnificades mitjançant l’AMPLIFICADOR


La Cinta Magnetofònica: La Cinta Magnetofònica


Slide31: Consisteix en una cinta de plàstic impregnada de partícules de ferro o crom, sensibles als camps magnètics. Quan passa per dins d’un capçal, aquest, que conté un imant , canvia la disposició de les partícules , de la mateixa manera que la de l’ona sonora en que ha estat enregistrada


Slide32: Capçal amb imant


Slide33: Propagació del so : es generen unes condensacions més o menys denses Igual que en les partícules de l’aire, que queden desplaçades quan hi ha un so, les partícules de crom o ferro de la cinta, queden desplaçades d’una forma idèntica


Slide34: Capçals Esborra Reprodueix Grava


Slide35: http://www.youtube.com/watch?v=YFRkhUMYiaY Mira aquí per veure com es pot fabricar una cinta magnetofònica casolana Aparells reproductors de “casets”


EL SO DIGITAL: EL SO DIGITAL


Slide37: Per So digital entenem l'enregistrament (digitalització) de so real, ja sigui procedent de veus, instruments musicals acústics o electrònics, enregistraments, etc, en ordinador, en forma d'arxius informàtics Aquesta digitalització, també denominada mostreig (sampling), es realitza mitjançant els denominats ADC, o Convertidors d'Analògic a Digital, circuits que, a una determinada freqüència, prenen "fotografies" del so, que converteixen en nombres que després són emmagatzemats en la memòria del PC


Slide38: Forma d’ona analògica Forma d’ona digitalitzada La corva de so es mostreja cada x temps (normalment 44.100 vegades per segon) Se’n treuen unes dades, que es converteixen a codi binari (0 i 1)


Slide40: EL COMPACT DISC


Slide41: La finalitat d'un lector de CD és captar les dades guardades en el disc. Un CD té la informació emmagatzemada en format digital, és a dir, a força de zeros i uns.


Slide42: Llenguatge ASCII Exemple de Codi binari


Slide43: La codificació de la informació està feta mitjançant uns sortints microscòpics. Allí on hi ha un sortint s'interpreta com un 1 i on hi ha un buit com un 0. Aquests sortints es troben en el disc alineats en una doble espiral llargísima. La llum làser crema la superfície del CD, formant llocs “cremats” (on la lent ho llegirà com a “1” ) i llocs sense ( “0”)


Slide44: Un dispositiu optoelectrónic capaç de distingir aquestes diferències converteix la llum reflectida en senyal elèctric.


Slide45: El làser converteix les protuberàncies del disc en codi binari El circuit electrònic transforma el codi binari en sons Els altaveus amplifiquen el so perquè sigui audible. El Cd gira a unes 500 revolucions per minut