logging in or signing up Cant Gregoria annita Download Post to : URL : Related Presentations : Share Add to Flag Embed Email Send to Blogs and Networks Add to Channel Uploaded from authorPOINT lite Insert YouTube videos in PowerPont slides with aS Desktop Copy embed code: (To copy code, click on the text box) Embed: URL: Thumbnail: WordPress Embed Customize Embed The presentation is successfully added In Your Favorites. Views: 100 Category: Education License: All Rights Reserved Like it (0) Dislike it (0) Added: September 08, 2011 This Presentation is Public Favorites: 0 Presentation Description No description available. Comments Posting comment... Premium member Presentation Transcript Slide 1: El Cant Gregorià “Qui canta, resa dues vegades “ Sant AgustíSlide 2: Parts del monestirSlide 3: C orSlide 4: Foscor Recolliment OracióSlide 5: R efectorium Cel·laSlide 6: ScriptoriumSlide 7: MiniaturesSlide 9: CANT GREGORIÀSlide 10: El cant gregorià és un tipus de cant religiós, atribuït al Papa Gregori I (segle VI) com una evolució del cant ambrosià . Des del seu naixement, la música cristiana va ser una oració cantada, que devia realitzar-se amb devoció . El text era doncs la raó d'ésser del cant gregorià. En realitat el cant del text es basa en el principi que —segons Sant Agustí— «aquell que canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre's sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el qual li dóna sentit a aquesta.Slide 11: 1 . Cant religiós oficial de l'Església Cristiana 2 . Text en llatí 3 . Cant monòdic (tots canten el mateix) i vocal sense acompanyament d’instruments 4. Ritme lliure, molt lligat al text 5. Melodies d’àmbit reduït, amb intervals amb poc salts (graus conjunts): adaptades a la veu humana. 6.Disseny melòdic: en forma d’arc Característiques del Cant GregoriàSlide 12: TIPUS DE CANTS en la MISSA en l’OFICI DIVÍSlide 13: 2/ L‘ofici diví : En els monestirs, los monjos feien una pausa en les seves feines i es reunien regularment a determinades hores del dia i de la nit!! per fer les pregàries. Maitines : pregària de vigília Laudes : plegaria del matí Prima : sis de la matí Tertia : nou de la matí Sexta : dotze del migdia Nona : tres de la tarda Vísperas : sis de la tarda Completas : abans d’anar a descansarSlide 14: www.abadiadesilos.es Els Monestirs del segle XXISlide 15: Els estils del Cant Gregorià Quantes notes canten per cada síl·laba del text ? 1. Sil·làbic : Per a cada síl·laba, una nota diferent 2. Salmòdic : La mateixa nota es va repetint sobre diferents síl·labes 3. Pneumàtic : Quan sobre la mateixa síl·laba es canten 2 o 3 notes 4. Melismàtic : Quan sobre la mateixa síl·laba, en canta un grup de notes (heretat del poble hebreu) : 1. Sil·làbic : Per a cada síl·laba, una nota diferent 2. Salmòdic : La mateixa nota es va repetint sobre diferents síl·labes 3. Pneumàtic : Quan sobre la mateixa síl·laba es canten 2 o 3 notes 4. Melismàtic : Quan sobre la mateixa síl·laba, en canta un grup de notes (heretat del poble hebreu) Alelui a -------Slide 17: Ara escoltaràs un cant gregorià on estan presents els quatre estils. Fixa’t-hi bé. Les síl·labes tenen colors diferents . Cada color li correspon un estil. Estil sil·làbic Estil salmòdic Estil Pneumàtic Estil melismàticSlide 18: Te De um l au d a m u s: te D o min u m confit e mur. Te ae ternum P a trem omn i s terr a vener a tur. Tibi omnes A ngeli, tib i Caeli et univers ae Potest a tes: Tibi Cheru bim et S e raphim inc e ssabili v o ce procl a mant: S a nctus, S a nctus Estil sil·làbic Estil salmòdic Estil Pneumàtic Estil melismàticSlide 19: Primers intents d’escriptura : Els PneumesSlide 20: Text llatí Pneumes Els Pneumes eren signes que indicaven la direcció de la melodia, però no l’ altura de la nota.Era un sistema mneumotènic , per recordar una melodia ja anteriorment apresa Van començar al segle VIII.Sistema d’Hucbald – Segle IX: Sistema d’Hucbald – Segle IXSlide 22: Segle XI Tetragrama 4 1 2 3El nom de les notes Himne a Sant Joan Baptista : El nom de les notes Himne a Sant Joan Baptista Guido d ’ ArezzoSlide 24: UT queant laxis REsonare fibris MIra gestorum FAmuli tuorum, SOLve polluti LAbii reatum, Sancte Ioannes. Per tal que els teus servents puguin fer ressonar a tota veu les meravelles dels teus miracles, neteja el pecat dels nostres llavis impurs, Sant Joan.Dones compositores: Dones compositores Hildegard von Bingen (1098 - 1179) You do not have the permission to view this presentation. In order to view it, please contact the author of the presentation.
Cant Gregoria annita Download Post to : URL : Related Presentations : Share Add to Flag Embed Email Send to Blogs and Networks Add to Channel Uploaded from authorPOINT lite Insert YouTube videos in PowerPont slides with aS Desktop Copy embed code: (To copy code, click on the text box) Embed: URL: Thumbnail: WordPress Embed Customize Embed The presentation is successfully added In Your Favorites. Views: 100 Category: Education License: All Rights Reserved Like it (0) Dislike it (0) Added: September 08, 2011 This Presentation is Public Favorites: 0 Presentation Description No description available. Comments Posting comment... Premium member Presentation Transcript Slide 1: El Cant Gregorià “Qui canta, resa dues vegades “ Sant AgustíSlide 2: Parts del monestirSlide 3: C orSlide 4: Foscor Recolliment OracióSlide 5: R efectorium Cel·laSlide 6: ScriptoriumSlide 7: MiniaturesSlide 9: CANT GREGORIÀSlide 10: El cant gregorià és un tipus de cant religiós, atribuït al Papa Gregori I (segle VI) com una evolució del cant ambrosià . Des del seu naixement, la música cristiana va ser una oració cantada, que devia realitzar-se amb devoció . El text era doncs la raó d'ésser del cant gregorià. En realitat el cant del text es basa en el principi que —segons Sant Agustí— «aquell que canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre's sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el qual li dóna sentit a aquesta.Slide 11: 1 . Cant religiós oficial de l'Església Cristiana 2 . Text en llatí 3 . Cant monòdic (tots canten el mateix) i vocal sense acompanyament d’instruments 4. Ritme lliure, molt lligat al text 5. Melodies d’àmbit reduït, amb intervals amb poc salts (graus conjunts): adaptades a la veu humana. 6.Disseny melòdic: en forma d’arc Característiques del Cant GregoriàSlide 12: TIPUS DE CANTS en la MISSA en l’OFICI DIVÍSlide 13: 2/ L‘ofici diví : En els monestirs, los monjos feien una pausa en les seves feines i es reunien regularment a determinades hores del dia i de la nit!! per fer les pregàries. Maitines : pregària de vigília Laudes : plegaria del matí Prima : sis de la matí Tertia : nou de la matí Sexta : dotze del migdia Nona : tres de la tarda Vísperas : sis de la tarda Completas : abans d’anar a descansarSlide 14: www.abadiadesilos.es Els Monestirs del segle XXISlide 15: Els estils del Cant Gregorià Quantes notes canten per cada síl·laba del text ? 1. Sil·làbic : Per a cada síl·laba, una nota diferent 2. Salmòdic : La mateixa nota es va repetint sobre diferents síl·labes 3. Pneumàtic : Quan sobre la mateixa síl·laba es canten 2 o 3 notes 4. Melismàtic : Quan sobre la mateixa síl·laba, en canta un grup de notes (heretat del poble hebreu) : 1. Sil·làbic : Per a cada síl·laba, una nota diferent 2. Salmòdic : La mateixa nota es va repetint sobre diferents síl·labes 3. Pneumàtic : Quan sobre la mateixa síl·laba es canten 2 o 3 notes 4. Melismàtic : Quan sobre la mateixa síl·laba, en canta un grup de notes (heretat del poble hebreu) Alelui a -------Slide 17: Ara escoltaràs un cant gregorià on estan presents els quatre estils. Fixa’t-hi bé. Les síl·labes tenen colors diferents . Cada color li correspon un estil. Estil sil·làbic Estil salmòdic Estil Pneumàtic Estil melismàticSlide 18: Te De um l au d a m u s: te D o min u m confit e mur. Te ae ternum P a trem omn i s terr a vener a tur. Tibi omnes A ngeli, tib i Caeli et univers ae Potest a tes: Tibi Cheru bim et S e raphim inc e ssabili v o ce procl a mant: S a nctus, S a nctus Estil sil·làbic Estil salmòdic Estil Pneumàtic Estil melismàticSlide 19: Primers intents d’escriptura : Els PneumesSlide 20: Text llatí Pneumes Els Pneumes eren signes que indicaven la direcció de la melodia, però no l’ altura de la nota.Era un sistema mneumotènic , per recordar una melodia ja anteriorment apresa Van començar al segle VIII.Sistema d’Hucbald – Segle IX: Sistema d’Hucbald – Segle IXSlide 22: Segle XI Tetragrama 4 1 2 3El nom de les notes Himne a Sant Joan Baptista : El nom de les notes Himne a Sant Joan Baptista Guido d ’ ArezzoSlide 24: UT queant laxis REsonare fibris MIra gestorum FAmuli tuorum, SOLve polluti LAbii reatum, Sancte Ioannes. Per tal que els teus servents puguin fer ressonar a tota veu les meravelles dels teus miracles, neteja el pecat dels nostres llavis impurs, Sant Joan.Dones compositores: Dones compositores Hildegard von Bingen (1098 - 1179)