conte hort

Views:
 
Category: Entertainment
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

Slide 1: 

EL POBLAT DELS FOLLETS DE CAN PAVANA

Slide 2: 

Vet aqui que, en aquell temps en que les bèsties parlaven, els arbres cantaven i les pedres caminaven, a Palau hi havia tres cases mal comptades, i existia molt aprop de la nostra escola, un bonic i tranquil poblat de follets. Segons que expliquen les persones més grans del poble, aquell era un poblat com cal: cases bufones i polides en els troncs dels arbres, pous, escales i ponts de fusta minuciosament treballats, una bona biblioteca en el tronc de l'arbre més vell i savi i, arreu, jardins de flors que competien en riquesa amb l'espendor de l'arc de Sant Martí. El nostre poblat, el de la Pineda, tenia però quelcom que el va fer famós a tota la comarca: un hort. Ja sabeu que no és molt habitual que els follets dediquin el seu temps a treballar la terra. En general s'estimen més aprofitar les mil i una varietats de plantes silvestres, de les que són reconeguts especialistes, per alimentar-se.

Slide 3: 

Aquest no era però un hort qualsevol, no. Els follets posaven molta atenció a les verdures i hortalisses que conreaven. Els nostres amics sempre tenien enveja, i eren l'enveja de tota la comarca. El cas és que l'hort dels follets era també l'enveja de la Bruixa Brunilda. La bruixa, poc amiga del treball, mirava amb ulls codiciosos l'alegria i la salut amb que creixien les plantes de l'hort dels follets i un bon dia va decidir que ja tenia prou d'anar a collir mores, raïm silvestre, aglans i pinyons. - A partir d'avui -es va dir- els follets de la Pineda em proveïran de verdures i hortalisses. Aquesta nit aniré al poblat i els faré saber qui mana en aquests boscos i quina mena de desgràcies puc provocar si no s'avenen a complir els meus desitjos... Dit i fet, aquella mateixa nit la bruixa va agafar el seu sac de trons, va tancar la porta de la seva cova i va enfilar el camí del pont de la riera que l'havia de portar a la Pineda dels follets. Quant hi va arribar, els nostres amics, cansats de la jornada, ja dormien. La bruixa va obrir el seu sac i el repic de trons va despertar tots els follets que, espantats per l'enrenou, van sortir a les portes de les seves cases. La bruixa, plantada al bell mig del poblat amb les cames obertes i el pic del seu barret apuntant la lluna plena, va dir amb veu estrident:

Slide 4: 

Les normes han canviat a partir d'aquesta nit. Heu de saber que he decidit quedar-me amb la major part de les vostres collites. Els productes del vostre hort m'estalviaran feines i treballs. Us convé treballar de valent per fer-me contenta el dia que torni. Si no quedo satisfeta del resultat del vostre treball, maleireu el dia que vau nèixer. Torneu als vostres llits que demà us espera un dia de bona feina... Dit això, la bruixa va arreplegar els trons que encara trencaven el silenci del bosc, els va posar, els va posar al sac, i en un obrir i tancar d'ulls ja havia desaparegut del poblat deixant els follets tremolosos i muts. Amb el cor encongit van tornar al llit amb la confiança que el nou dia portaria la solució al malson que acabaven de viure.

El vell mussol, que tot s'ho mirava amb una calma des de les branques de l'arbre, podia ajudar-los a trobar una sortida. Ell les coneixia de tots colors i a còpia d'observar havia aconseguit acumular tanta saviesa que era gairebé impossible presentar-li un problema que no pogués resoldre.Tots els follets i folletes plegats van anar a veure el mussol.Què voleu a aquestes hores del dia?? -va cridar el mussol en sentir els cops dels follets en el tronc de l'arbre on dormia- És que encara no sabeu que jo treballo de nit i dormo de dia???La follet, va respondre amb veu pausada:- Disculpeu que us molestem, però el nostre poblat està sota una gran amenaça i hem pensat que...- Ja n'hi ha prou de tanta xerrameca -va contestar el mussol que encara estava enfadat-. Sé perfectament el que va passar ahir a la nit i no hi ha cap raó per preocupar-se. El que heu de fer és convèncer la bruixa quan torni de que aquest cop no es podrà endur res perquè no us ha dit exactament què és el que vol i no li heu pogut preparar la comanda. : 

El vell mussol, que tot s'ho mirava amb una calma des de les branques de l'arbre, podia ajudar-los a trobar una sortida. Ell les coneixia de tots colors i a còpia d'observar havia aconseguit acumular tanta saviesa que era gairebé impossible presentar-li un problema que no pogués resoldre.Tots els follets i folletes plegats van anar a veure el mussol.Què voleu a aquestes hores del dia?? -va cridar el mussol en sentir els cops dels follets en el tronc de l'arbre on dormia- És que encara no sabeu que jo treballo de nit i dormo de dia???La follet, va respondre amb veu pausada:- Disculpeu que us molestem, però el nostre poblat està sota una gran amenaça i hem pensat que...- Ja n'hi ha prou de tanta xerrameca -va contestar el mussol que encara estava enfadat-. Sé perfectament el que va passar ahir a la nit i no hi ha cap raó per preocupar-se. El que heu de fer és convèncer la bruixa quan torni de que aquest cop no es podrà endur res perquè no us ha dit exactament què és el que vol i no li heu pogut preparar la comanda.

Els nostres amics van donar les gràcies al mussol i van còrrer a explicar la conversa a la resta de follets que esperaven impacients. Tots estigueren d'acord en el pla. I arribà finalment la nit temuda. La bruixa va tornar al poblat acompanyada del seu sac de trons. La Maria en nom de tot el poblat, va parlar amb la bruixa amb veu ferma i clara i va aconseguir convèncer-la de que li sortiria més a compte no endur-se res per aquesta vegada. La bruixa Brunilda, molt enfadada pel contratemps, va cridar amb una veu tan aguda, relliscosa i esmolada com el glaç:- Per aquesta vegada us heu lliurat però quan torni no tindreu escapatòria doncs m'enduré tot allò que creixi sobre la terra del vostre hort. Heu sentit bé, tot. Ni un miserable pèsol us deixaré...Dit això, Brunilda emprengué, tot remugant, el camí de tornada a la seva cova. : 

Els nostres amics van donar les gràcies al mussol i van còrrer a explicar la conversa a la resta de follets que esperaven impacients. Tots estigueren d'acord en el pla. I arribà finalment la nit temuda. La bruixa va tornar al poblat acompanyada del seu sac de trons. La Maria en nom de tot el poblat, va parlar amb la bruixa amb veu ferma i clara i va aconseguir convèncer-la de que li sortiria més a compte no endur-se res per aquesta vegada. La bruixa Brunilda, molt enfadada pel contratemps, va cridar amb una veu tan aguda, relliscosa i esmolada com el glaç:- Per aquesta vegada us heu lliurat però quan torni no tindreu escapatòria doncs m'enduré tot allò que creixi sobre la terra del vostre hort. Heu sentit bé, tot. Ni un miserable pèsol us deixaré...Dit això, Brunilda emprengué, tot remugant, el camí de tornada a la seva cova.

Arribat el matí, els follets tornaren a visitar el mussol i els va recomanar omplir l'hort de vegetals subterranis. Tot l'aliment d'aquestes plantes estaria sota terra i, d'aquesta manera podríen donar-li a la bruixa tot el que estigués sobre el terra de l'hort. No s'enduria més que un grapat de mates.Aquell mateix dia va començar la sembra. Aviat l'hort va quedar ple de pastanagues, raves, alls, cebes, remolatxes, patates...I tornà a venir la bruixa. Brunilda esclatà amb una rialla freda:- No perdem el temps, que aquesta vegada, sabeu perfectament què és el que he vingut a buscar. Fou en Pere qui, aquesta vegada, s'encarregà i dir-li a la bruixa que tenia a la seva disposició tot el que creixia sobre la terra i que en aquell moment li prepararien. La bruixa, enfadada, tenia als seus peus un grapat d'herbes inútils doncs les pastanagues, raves, alls, remolatxes i patates continuaven sota terra. : 

Arribat el matí, els follets tornaren a visitar el mussol i els va recomanar omplir l'hort de vegetals subterranis. Tot l'aliment d'aquestes plantes estaria sota terra i, d'aquesta manera podríen donar-li a la bruixa tot el que estigués sobre el terra de l'hort. No s'enduria més que un grapat de mates.Aquell mateix dia va començar la sembra. Aviat l'hort va quedar ple de pastanagues, raves, alls, cebes, remolatxes, patates...I tornà a venir la bruixa. Brunilda esclatà amb una rialla freda:- No perdem el temps, que aquesta vegada, sabeu perfectament què és el que he vingut a buscar. Fou en Pere qui, aquesta vegada, s'encarregà i dir-li a la bruixa que tenia a la seva disposició tot el que creixia sobre la terra i que en aquell moment li prepararien. La bruixa, enfadada, tenia als seus peus un grapat d'herbes inútils doncs les pastanagues, raves, alls, remolatxes i patates continuaven sota terra.

Humiliada per l'astúcia dels folets, Brunilda esclatà:- Per aquesta vegada us heu tornat a lliurar però quan torni no tindreu escapatòria doncs m'enduré tot allò que creixi sota la terra del vostre hort. Heu sentit bé, tot. Ni una miserable patata, ni una ceba us deixaré.Arribat el matí, els follets tornaren a visitar el mussol i els va recomanar omplir l'hort aquesta vegada d'hortalisses i llegums que creixèssin per sobre del terra. Tot l'aliment d'aquestes plantes estaria a la vista i, d'aquesta manera podrien donar-li a la bruixa tot el que estigués enterrat.Aquell mateix dia van començar la sembra. Aviat l'hort va quedar ple de bledes, espinacs, enciams, cols, mongetes, faves i tomàquets...I tornà a venir la bruixa. Brunilda esclatà amb una rialla freda com la por:- No perdem el temps aquesta vegada sabeu perfectament què és el que he vingut a buscar.Fou la Maria qui s'encarregà de parlar i dir-li a la bruixa que tenia a la seva disposició tot el que creixia sota terra i que en aquell moment li prepararien.Humiliada una altra vegada per l'astúcia dels follets,cridà:- Ja n'hi ha prou!. Ja que us creieu tant intel•ligents us proposo un tracte. Si guanyo, m'enduré tot el que hi ha en el vostre hort, tant el que hi ha sobre com sota la terra. Si guanyeu vosaltres, mai més no us tornaré a molestar. : 

Humiliada per l'astúcia dels folets, Brunilda esclatà:- Per aquesta vegada us heu tornat a lliurar però quan torni no tindreu escapatòria doncs m'enduré tot allò que creixi sota la terra del vostre hort. Heu sentit bé, tot. Ni una miserable patata, ni una ceba us deixaré.Arribat el matí, els follets tornaren a visitar el mussol i els va recomanar omplir l'hort aquesta vegada d'hortalisses i llegums que creixèssin per sobre del terra. Tot l'aliment d'aquestes plantes estaria a la vista i, d'aquesta manera podrien donar-li a la bruixa tot el que estigués enterrat.Aquell mateix dia van començar la sembra. Aviat l'hort va quedar ple de bledes, espinacs, enciams, cols, mongetes, faves i tomàquets...I tornà a venir la bruixa. Brunilda esclatà amb una rialla freda com la por:- No perdem el temps aquesta vegada sabeu perfectament què és el que he vingut a buscar.Fou la Maria qui s'encarregà de parlar i dir-li a la bruixa que tenia a la seva disposició tot el que creixia sota terra i que en aquell moment li prepararien.Humiliada una altra vegada per l'astúcia dels follets,cridà:- Ja n'hi ha prou!. Ja que us creieu tant intel•ligents us proposo un tracte. Si guanyo, m'enduré tot el que hi ha en el vostre hort, tant el que hi ha sobre com sota la terra. Si guanyeu vosaltres, mai més no us tornaré a molestar.

Un silenci espès s'estengué com un llençol sobre el poblat. La bruixa continuà parlant:. És la meva última paraula. D'aquí a tres dies tornaré. Tant vosaltres com jo haurem de portar un animal fantàstic. Vosaltres haureu d'endevinar el nom del meu i jo el del vostre. Ja sabeu quines són les condicions que us imposo!!!!Aquella nit ningú no va dormir en el poblat. Com aconseguirien ensenyar-li a la bruixa un animal fantàstic si no tenien poders? Com podrien endevinar el nom de l'animal que portaria la bruixa Brunilda?Desprès de la nit arribà el dia i aquest cop el mussol digué amb veu greu:- Si voleu que Brunilda us deixi en pau, no us queda una altra més que acceptar les seves condicions. És ben cert que no teniu poders, així que haureu de fer servir el vostre enginy. Jo no us puc ajudar més. D'ara en endavant tot depèn de vosaltres. : 

Un silenci espès s'estengué com un llençol sobre el poblat. La bruixa continuà parlant:. És la meva última paraula. D'aquí a tres dies tornaré. Tant vosaltres com jo haurem de portar un animal fantàstic. Vosaltres haureu d'endevinar el nom del meu i jo el del vostre. Ja sabeu quines són les condicions que us imposo!!!!Aquella nit ningú no va dormir en el poblat. Com aconseguirien ensenyar-li a la bruixa un animal fantàstic si no tenien poders? Com podrien endevinar el nom de l'animal que portaria la bruixa Brunilda?Desprès de la nit arribà el dia i aquest cop el mussol digué amb veu greu:- Si voleu que Brunilda us deixi en pau, no us queda una altra més que acceptar les seves condicions. És ben cert que no teniu poders, així que haureu de fer servir el vostre enginy. Jo no us puc ajudar més. D'ara en endavant tot depèn de vosaltres.

Els habitants del bosc van decidir enviar un grup de follets al cau de la bruixa per tal que descobrissin quin tipus d'animal preparava Brunilda i quin era el seu nom. Arribada la nit, la Maria, en Pere i la seva colla es van possar en marxa.Si pugeu pel camí de Sant Roc, passat el revolt per on s'arriba a la font, trobareu en el bosc que hi ha a l'esquerra una petita columna de pedra que es veu des del camí. Hom diu que aquesta columna és el que resta de l'antic cau de Brunilda. Doncs bé, en aquest punt del camí els nostres amics començaren a sentir, primer fluix i després més fort, els renecs de la bruixa. Es van acostar al lloc d'on provenies les veus i, amagats darrera una roca, van veure la bruixa que, molt excitada, tibava d'una corda. A l'altre exterm, un conill amb cara de porc es negava a obeir-la.- Camina d'una vegada, Prontiac del dimoni. He estat massa hores preparant l'encanteri que t'ha portat a la vida com per permetre que no em facis cas...Els follets, immòbils com a rocs, van apuntar en un paper el nom de la bèstia i, tan silenciosament com havien arribat emprengueren el camí de tornada al poblat protegits per la foscor de la nit i l'udol dels mussols. : 

Els habitants del bosc van decidir enviar un grup de follets al cau de la bruixa per tal que descobrissin quin tipus d'animal preparava Brunilda i quin era el seu nom. Arribada la nit, la Maria, en Pere i la seva colla es van possar en marxa.Si pugeu pel camí de Sant Roc, passat el revolt per on s'arriba a la font, trobareu en el bosc que hi ha a l'esquerra una petita columna de pedra que es veu des del camí. Hom diu que aquesta columna és el que resta de l'antic cau de Brunilda. Doncs bé, en aquest punt del camí els nostres amics començaren a sentir, primer fluix i després més fort, els renecs de la bruixa. Es van acostar al lloc d'on provenies les veus i, amagats darrera una roca, van veure la bruixa que, molt excitada, tibava d'una corda. A l'altre exterm, un conill amb cara de porc es negava a obeir-la.- Camina d'una vegada, Prontiac del dimoni. He estat massa hores preparant l'encanteri que t'ha portat a la vida com per permetre que no em facis cas...Els follets, immòbils com a rocs, van apuntar en un paper el nom de la bèstia i, tan silenciosament com havien arribat emprengueren el camí de tornada al poblat protegits per la foscor de la nit i l'udol dels mussols.

L'endemà de bon matí, els habitants del nostre bosc es van reunir per decidir quin tipus d'animal podien ensenyar-li a la bruixa, ara que havien descobert el seu secret. Van decidir convertir la nena més petita del poblat en un ésser fantàstic. La cobririen de mel i la portarien a jugar al galliner que era una de les coses que més li agradaven...Les plomes de les gallines i els grans de blat de moro s'enganxarien al seu cos...Un cop convertida d'aquesta manera en un ésser fantàstic li posarien per nom Auna. Només restava esperar la visita de Brunilda.La bruixa, impacient per donar una lliçó definitiva als follets, va visitar aquella mateixa nit el poblat tot arrossegant una gàbia coberta amb un drap tant negre i pudent com la seva faldilla. Aquesta vegada esclatà amb una rialla tant fina i llarga :- No perdem el temps, que ja hem arribat al final. Trauré el drap que ara us oculta l'ésser que he creat amb els meus poders i us arrossegareu davant meu com les sargantanes... : 

L'endemà de bon matí, els habitants del nostre bosc es van reunir per decidir quin tipus d'animal podien ensenyar-li a la bruixa, ara que havien descobert el seu secret. Van decidir convertir la nena més petita del poblat en un ésser fantàstic. La cobririen de mel i la portarien a jugar al galliner que era una de les coses que més li agradaven...Les plomes de les gallines i els grans de blat de moro s'enganxarien al seu cos...Un cop convertida d'aquesta manera en un ésser fantàstic li posarien per nom Auna. Només restava esperar la visita de Brunilda.La bruixa, impacient per donar una lliçó definitiva als follets, va visitar aquella mateixa nit el poblat tot arrossegant una gàbia coberta amb un drap tant negre i pudent com la seva faldilla. Aquesta vegada esclatà amb una rialla tant fina i llarga :- No perdem el temps, que ja hem arribat al final. Trauré el drap que ara us oculta l'ésser que he creat amb els meus poders i us arrossegareu davant meu com les sargantanes...

Dit això, d'una volada va fer caure el drap de la gàbia. Ni una veu, ni un murmuri d'admiració sortí dels habitants del poblat. La Maria s'avançà unes passes i amb veu indiferent digué:- Si això és tot el que sabeu fer...El vostre conill amb cap de porc es diu Prontiac i més valdria que el tornéssiu a la seva forma original, que fer patir els animals és cosa molt mal vista entre nosaltres.L'esquena de la bruixa relliscà a poc a poc pel tronc del pi on es recolzava fins que quedà asseguda en el terra, i encara no s'havia recuperat de la seva sorpresa quan aparegué l'Auna, arrebossada de plomes i blat de moro, corrent i cridant entre els arbres del bosc.L'aparició de la folleta disfressada acabà de treure de polleguera la bruixa que morta de por, arrencà a córrer i no va tornar a molestar mai més els nostres amics que van continuar cuidant feliços i tranquils el seu hortet.I tot això que us he explicat és tant cert com que el que és madur no és verd, i és tant segur com que el que és verd no és madur. I qui s'ho vulgui creure que ho vagi a veure. : 

Dit això, d'una volada va fer caure el drap de la gàbia. Ni una veu, ni un murmuri d'admiració sortí dels habitants del poblat. La Maria s'avançà unes passes i amb veu indiferent digué:- Si això és tot el que sabeu fer...El vostre conill amb cap de porc es diu Prontiac i més valdria que el tornéssiu a la seva forma original, que fer patir els animals és cosa molt mal vista entre nosaltres.L'esquena de la bruixa relliscà a poc a poc pel tronc del pi on es recolzava fins que quedà asseguda en el terra, i encara no s'havia recuperat de la seva sorpresa quan aparegué l'Auna, arrebossada de plomes i blat de moro, corrent i cridant entre els arbres del bosc.L'aparició de la folleta disfressada acabà de treure de polleguera la bruixa que morta de por, arrencà a córrer i no va tornar a molestar mai més els nostres amics que van continuar cuidant feliços i tranquils el seu hortet.I tot això que us he explicat és tant cert com que el que és madur no és verd, i és tant segur com que el que és verd no és madur. I qui s'ho vulgui creure que ho vagi a veure.

authorStream Live Help