teories polítiques

Slide 1:

Història de la Sociologia política Edat moderna Edat mitjana Edat antiga Edat contemporània

Slide 2:

Plató Aristòtil Edat antiga

Slide 3:

És el primer gran analista de la societat i la política. REPÚBLICA (Estat Utòpic) - Estat on és possible la justícia i l’harmonia social. - Model de referència i una crítica als governs. DEMOCRACIA: Plató no creu en que tots els ciutadans de la polis siguin iguals. Plató proposa una CIUTAT JUSTA : kalipolis - protegir la ciutat contra la violència i l'ambició (limitar la propietat privada, per poder controlar l’egoisme). - dividida en tres classes socials (classificació natural feta en funció de l’excel·lència moral i intel·lectual) - Elitisme intel·lectual (govern desinteressat) FILÒSOFS-REIS  coneixen el BÉ, per tant, saben implantar justícia. CLASSES SOCIALS GUARDIANS  encarregats de defensar la ciutat i les lleis. ARTESANS  encarregats de produir els béns i serveis que la ciutat necessita. Plató - Plató va escriure Republica , on feia una crítica als Estats existents en la seva època i feia la seva proposta política

Slide 4:

Ésser humà = “Zoo politikon” (animal polític, ésser que necessita la societat per viure) SOCIETAT és anterior a l’ésser humà (es necessita una societat per aparèixer) “POLITÈS” individu POLÍTIC (interessat en els assumptes referents a la polis) “IDIOTÈS” individu APOLÍTIC (despreocupat per la polis) Funció de l’ESTAT: desenvolupament de la dimensió racional humana, busca l’interès col·lectiu mitjançant l’educació moral i racional.. BONS CIUTADANS Formes PURES  busquen el bé col·lectiu Exemples: monarquia, aristocràcia i democràcia TIPUS de GOVERNS Formes DESVIADES  persegueixen el bé individual i propi Exemples: tirania, oligarquia i demagògia finalitat Aristòtil

Slide 5:

Règims polítics (segons Aristòtil): Aristòtil va examinar diferents règims polítics i els va classificar depenent de si perseguien un interès comú o individual: Monarquia Governa una sola persona amb l’objectiu d’aconseguir el benefici de tots. Tirania Governa una única persona per al seu propi benefici. Aristocràcia És el govern dels millors, té com a objectiu el bé de tothom. Oligarquia Governen els més rics amb l'objectiu de fer-se encara més rics. Democràcia És el govern de tots els ciutadans sota l’imperi de la llei, L’objectiu és el bé col·lectiu. Demagògia És el govern popular que no respecta la legalitat, És la dictadura dels pobres, discriminant les minories Monarquia Aristocràcia Democràcia Tirania Oligarquia Demagògia Degenera en...

Slide 6:

Edat mitjana: St. Agustí St. Tomàs

Slide 7:

- La Ciutat de Déu CIUTAT TERRENAL  ciutat del diable i dels condemnats  egoisme, perdició formes de governs  temporals i passatgeres. CIUTAT CELESTIAL  ciutat de la caritat, salvació i la pau celestial - Agustinisme polític : l’Estat ha ser regit per l'ESGLÉSIA: - afirmar el caràcter cristià de la societat. - imposar la fe. - aconseguir  ciutat terrenal ≈ ciutat celestial Judici Final Sant Agustí * Sant Agustí és Teocèntric.

Slide 8:

- Enfortiment del poder papal (de l'església). - Finalitat de la vida social i política  ESPIRITUAL Sant Tomàs - Sant Tomàs d’Aquino s’inclina també per donar-li tota la força al Papa. - Seguint Aristòtil, el també pensa que l’home per desenvolupar-se totalment necessita l’Estat i la societat que ell veu com a espiritual. - Encara que l’autoritat religiosa està per sobre de la terrenal, a vegades l’esglesia ha de cessar un governant a una zona concreta. * Sant Tomàs d’Aquino és Teocèntric.

Slide 9:

Maquiavel Utopies Edat moderna: Hobbes Locke Montesquieu Rousseau A. Smith A. Comte J. S. Mill

Slide 10:

Maquiavel distingeix la política de la moral i la religió (Els pactes i les promeses poden ser violades, no moralitat). El governant vol poder i implica que el fi justifica els mitjans, raó d’Estat , l’estat actua exclusivament pels seus interessos, ni moral ni dret internacional. No defensa de la república, un govern de molts és millor que de pocs, no ètica jurídica ni política. No refiament dels humans com a éssers socials. Maquiavel La fi justifica els mitjans

Slide 11:

Moralitats,.descripció de societats ideals que contrasten positivament amb les reals. Tothom treballa per tothom, jornades de treball de sis hores, treballs rotatius, no propietat privada, no conflictes, poques lleis i simples, no diners sinó bescanvi per mercaderies. Llibertat d’expressió i opinió en el Parlament, denuncia de l’explotació econòmica. Règim cooperatiu just.  No discriminació, societat governada per clergues i  investigació científica inspirada a l’organització de la societat. Confiança en naturalesa i sociabilitat humanes, esclavitud només per delictes grans i condemnats a mort en ciutats estrangeres, hores d’oci dedicades a cultivar la propia personalitat, racionalitat, tolerància i no religió. T.More

Slide 12:

MAQUIAVEL REALISME POLÍTIC Sistema dictatorial. Imposició de lleis Bons governants  desenvolupament del país No llibertat d’expressió. Règim autoritari. RAÓ D’ESTAT (moralitat i convivència política se separen) La fi justifica els mitjans . Diners i riqueses són vàlids. Temor, violència. Absolutisme polític . UTOPIA IDEALISME. Sistema democràtic. Lleis simples i poc nombroses Bons governants  desenvolupament del país Bons governants = bones persones. Llibertat d’expressió. Règim cooperatiu just. Negació de la Raó d’Estat (més important la moral que la convivència política ) La fi no justifica els mitjans. No diners, bescanvi de mercaderies. Pau, harmonia. Prínceps i magistrats elegits democràticament.

Slide 13:

CONTRACTUALISME Origen de la societat: pacte entre persones  - LLIBERTAT + opcions de SOBREVIURE ÉSSER HUMA DOLENT per naturalesa lluita de tothom entre tothom (estat natural). ABSOLUTISME  controlar la tendència natural humana (individualista, egoista, antisocial).  no limitació del monarca  centralització desig Fundament de la política bases de la psicologia raó T. Hobbes - L’home és un llop per l’home

Slide 14:

Primer tractat sobre el govern civil contra l’absolutisme i Segon tractat sobre el govern civil LIBERALISME - drets naturals de l’individu propietat privada (dret natural aconseguit amb el treball) - felicitat * ESTAT  garantir els DRETS INDIVIDUALS i mantenir la pau i l’ordre Absolutisme  atempta contra la llei natural i la raó LEGISLATIU (elaboració de lleis) TRIPARTICIÓ DE PODERS EXECUTIU (administració del govern) FEDERATIU (relacions internacionals) Evitar-lo mitjançant John Locke * Locke és demòcrata

Slide 15:

Montesquieu no és un absolutista, és demòcrata, ja que proposa una novia tripartició de poders del govern que coincideix amb la que tenim avui dia: Poder legislatiu Elabora les lleisPoble Poder executiuGoverna Poder judicialJutja i administra el govern-Noblesa Montesquieu La separació de poders és la bona fórmula que combina règims polítics diversos. * Montesquieu és demòcrata.

Slide 16:

CONTRACTUALISME ÉSSER HUMÀ  BÓ per naturalesa SOCIETAT  corromp l’ésser humà - ignorant - noble - senzill PROPIETAT PRIVADA  desigualtat EGOISME  lluites i guerres - La societat transforma als éssers humans, però no es pot destruir-la  és NECESSÀRIA per que els homes puguin viure  TRANSFORMAR LA SOCIETAT. - Nou contracte social - Voluntat general (democràcia) - Igualtat i llibertat pels ciutadans J.J. Rousseau * Rousseau és demòcrata

Slide 17:

HOBBES L’humà és dolent, egoista i violent per naturalesa. L’home és un llop per l’home Viure en societat és més senzill. Contracte social més seguretat menys llibertat El Govern actua contundentment, per tal de guarda el control. Defensa l’Absolutisme ROUSSEAU L’humà neix bo, pacífic per naturalesa. Bon salvatge. Viure en societat és més senzill, però fa tornar dolent l’ individu ( el corromp). Contracte social més seguretat menys llibertat Cal educar a la societat, per tal que no hi hagi descontrol. Democràcia, cal educar el poble .

Slide 18:

I. Kant Ésser humà  BO i DOLENT per naturalesa, existeix un equilibri Lleis  controlar la part dolenta de cadascun  llibertat - El que si que afirma és que les lleis restringeixen les tendències negatives i recolzen les positives, per tant les lleis potencien la llibertat per actuar correctament i reprimir les actuacions incorrectes. - Es posiciona entremig de Hobbes i Rousseau, ens diu que l’home es tant bó com dolent.

Slide 19:

Autorregulació de la de societat i l’economia mà invisible benefici particular  prosperitat general. Capitalisme liberal (oferta i demanada) Estat només ha de garantir: - l’ordre - el funcionament del sistema econòmic - el funcionament dels tribunals - racionalitzar les venjances instintives - reprimir les conductes negatives <<LAISSER FAIRE, LAISSER PASSER, LE MONDE MARCHE TOUT SEUL>> Adam Smith - Adam Smith no creu en el contracte social, pensa que cada individu intenta ser simpàtic amb els altres per obtenir la seva aprovació, la aprovació de la societat crea la consciència personal de l’individu. La consciència i la simpatia – no pas un contracte – refrenen l’egoisme i la lluita.

Slide 20:

LOCKE - Individu més important que la societat. - Els humans som lliures per naturalesa. Defensa de la propietat privada. Liberal. L’Estat ha de garantir qüestions mínimes. Reivindicació de llibertat individual. - Proposa la separació de poders de l’Estat, per garantir la llibertat. SMITH - Individu més important que societat. - L’individualisme afavoreix al benefici comú. - Defensa la propietat privada Capitalista liberal. - L’Estat ha de garantir qüestions mínimes. - Reivindicació de llibertat individual .

Slide 21:

Creador de la sociologia  ciència, s’independitza de la filosofia La societat (i les lleis) és anterior a l’individu. TEOLÒGICA  aspiració a un coneixement total  éssers sobrenaturals.  règim autoritaris, recolzament en la delegació divina. METAFÍSICA  explicacions ideals i abstractes  sobirania popular, drets de les persones són importants (IL·LUSTRACIÓ) POSITIVA  explicacions científiques  inspiració científica  màxim progrés i be col·lectiu Evolució humana NO democràcia, perquè porta a la sobirania popular  crisis i conflictes ignorància i anarquia ESTAT basar-se en els PRINCIPIS CIENTÍFICS causats August Comte ETAPES DE LA HUMANITAT

Slide 22:

PRINCIPI UTILITARISTA  màxima felicitat per al màxim de gent NO capitalisme, industrialisme càlcul utilitarista: UTILITAT mesurada a partir de la FELICITAT que proporciona Llibertat total - obligatorietat de l’educació - prohibició de treballar més del que la llei permet - exclusió del sufragi universal als analfabets John Stuart Mill La maxima felicitat pel màxim de gent . La felicitat general assenyala a allò útil. El bé comú posa els interessos de la societat per sobre dels individuals.

Slide 23:

Edat contemporània: Anarquisme Karl Marx Estat del benestar Estat mínim Durkheim i Weber

Slide 24:

L’ideal de Comte  societat més important que l’individu La història evoluciona a causa de l’economia  LLUITA ENTRE CLASSES. Poder en mans del proletariat ALIENACIÓ: l’ésser humà no es reconeix a ell mateix, no desenvolupa les seves capacitat i habilitats. Causes: principal  treball, també la religió i la política. Treball ideal: - creatiu - desenvolupament individual desenvolupament col·lectiu - relació social finalitat Karl Marx

Slide 25:

PLATÓ No igualtat (divisió en classes socials). No democràcia. Societat governada amb coneixement (governa el més savi). Treballadors només produeixen béns i serveis. Propietat privada dels factors productius. Estat governat per grup de filòsofs. COMUNISME Igualtat (acabar amb les classes socials). Govern democràtic/ autoritari? Societat governada per la justícia social. ( governa el partit comunista) Treballadors són importants, la base de la societat Nega la propietat privada dels factors productius. Estat governat per partit comunista.

Slide 26:

L’ anarquisme és una doctrina política que s'oposa a qualsevol classe de jerarquia, tant si s'ha consolidat per la tradició o el consens com si s'ha imposat de forma coactiva. Els anarquistes creuen que el major assoliment de la humanitat és la llibertat de l'individu per a poder expressar-se i actuar sense que l'hi impedeixi cap forma de poder, sigui terrenal o sobrenatural, pel que és bàsic abatre tot tipus de govern, lluitar contra tota religió o secta organitzada, ja que aquestes representen el menyspreu per l'autonomia dels homes i l'esclavitud econòmica. Combatre a l'Estat com entitat que reprimeix l'autèntica llibertat econòmica i personal de tots els ciutadans es converteix en una necessitat immediata i la desaparició de l'Estat es considera un objectiu revolucionari a curt termini. La doctrina anarquista imposa per a la seva acció una sola limitació: la prohibició de causar perjudici a altres éssers humans , i d'aquesta limitació neix una altra idea bàsics: si qualsevol humà intenta fer mal a uns altres, tots els individus tenen dret a organitzar-se contra ell. Anarquisme Ni déu, ni patria,ni estat

Slide 27:

ANARQUISME -No Déu. -No pàtria. -No rei. -No propietat privada. -No Estat. -Individualisme. -Llibertat individual. -No indústria----->Treball cooperatiu COMUNISME -No Déu. -Sí pàtria. -No rei. -No propietat privada dels factors productius. -Sí Estat. -Col·lectivisme. -Llibertat reivindica la igualtat. -Industrial, mitjans de producció estatals

Slide 28:

Durkheim Durkheim va estudiar la societat y la va definir con un conjunt de persones amb quelcom més com podria ser uns pensaments o una cultura. També estava a favor de dir que la societat és anterior al individu. CONCIÈNCIA COL·LECTIVA : conjunt de formes de viures que té la societat i que l’individu va adquirint - Pensador que va molt en la linia de Karl Marx i d’Auguste Compte, Durkheim també afirma que la societat és anterior a l’individu. - La seva aportació principal és l’anàlisi de que la societat no és únicament un conjunt de persones sinó que també hi ha uns valors, unes tradicions i uns costums que s’han de tenir en compte. Societat = Persones + Altres

Slide 29:

Max Weber Weber pensa igual que Hobbes i Rousseau dient que l’individu és més important que la societat. Societat és la suma d’individus. Explica l’evolució de la societat a partir de les ideologies; i per tant, a partir de l’evolució de les idees, creences, valors ens permet explicar la història. - Max Weber ens explica l’evolució de la societat i l’aparició del capitalisme a partir de les diferències entre els catolics i els protestants.

Slide 30:

ESTAT DEL BENESTAR - Política i ètica vinculades - Justícia com a igualtat - Contracte social  igualtat de drets i deures - Redistribució dels beneficis Model europeu ESTAT MÍNIM - Persones més dotades  més beneficis - La intervenció de l’Estat va en contra dels drets individuals - Permet utopies individuals - La redistribució  donar a les persones menys dotades allò que no els pertany i treure-li a aquelles dotades que s’ho han guanyat Model americà Robert Nozick John Rawls