Hume: Principis de la moral

PowerPoint Presentation: 

Hume: investigació sobre els principis de la moral

Conceptes previs: Ètica/Moral: 

Conceptes previs: Ètica/Moral

PowerPoint Presentation: 

Judicis de fet – judicis de valor Judici de fet: es deriva de l’experiència, basat en fets comprovables. Judici de fet

PowerPoint Presentation: 

Judicis de fet – judicis de valor Judici de valor Judici de valor: es deriva de la preferència i suposa valors Judici moral: es deriva de l’anàlisi dels valors, i determina la conducta. Judici moral

PowerPoint Presentation: 

Judicis de fet – judicis de valor Judici de fet: es deriva de l’experiència, basat en fets comprovables. Judici de fet Judici de valor Judici de valor: es deriva de la preferència i suposa valors Judici moral: es deriva de l’anàlisi dels valors, i determina la conducta. Judici moral

PowerPoint Presentation: 

Coneixement empíric Judicis de fet Valors (moral) Judicis de valor i normatius Descriuen experiències Representen un estat de coses (allò que ha succeït, succeeix o pot succeir en base a l’experiència o determinable per l’experiència, és a dir, fets ) Valoren experiències Responen a determinades preferències o aversions . Tenen valor de veritat (poden ser vertaderes o falses) S’expressen en judicis sintètics/descriptius [qüestions de fet] (“x és y”) Es deriven de l’experiència externa. Objectivitat. No tenen valor de veritat (no són ni vertaderes ni falses) S’expressen en judicis valoratius ( x és bo ) i normatius (“x ha d’ésser y”, “No pots fer x”, “Hauries de fer x”...) Es deriven de sentiments d’aprovació o de desaprovació (l’acció pot ser bona o dolenta). Subjectivitat No tenen en compte els fins de l‘acció Es vinculen a finalitats o intencions que perseguim El pas de l’àmbit de les creences a l’àmbit dels valors s’anomena fal·làcia naturalista ( de l´és a l’ ha de ser )

PowerPoint Presentation: 

Teories ètiques de primer nivell Teories ètiques de segon nivell DEFINICIONS

Teories Ètiques: classificació kantiana: 

Teories Ètiques: classificació kantiana

PowerPoint Presentation: 

Ètica humeana

PowerPoint Presentation: 

El significat de bo i dolent L’ètica s’ocupa de l’estudi de la DECISIÓ Una decisió consisteix en optar per una de diferents alternatives. Per a què l’opcionalitat sigui possible, alguna d’aquestes alternatives he de manifestar una preferència i, per tant, no m’ha de resultar indiferent “No indiferència” = “BO”/”DOLENT” “X és bo/dolent” = JUDICI MORAL L’ètica és la disciplina que s’encarrega d’estudiar els judicis morals L’objectiu de la investigació de Hume és trobar els PRINCIPIS de la moral “ Principi ”: en què es basen els conceptes “ bo ” i “ dolent ” = quin és el significat dels conceptes morals = què volem dir quan diem “ bo ” i “ dolent ” L’objectiu de Hume no és dotar de contingut als conceptes “ bo ” i “ dolent ” = no vol dir quines coses són bones i quines són dolentes sinó explicar el fonament de la decisió moral. ( Metaètica ) EMOTIVISME

PowerPoint Presentation: 

La mateixa metodologia que Hume aplica al funcionament de la ment quan es dedica al coneixement teòric ( raó demostrativa i raó inductiva ) l´aplicarà al coneixement pràctic. Les mateixes exigències que demana als conceptes teòrics les demanarà als conceptes ètics: de quina impressió deriva aquesta idea? La idea analitzada serà, doncs, la de virtut . Metodologia de quina impressió deriva la idea de virtut ?

PowerPoint Presentation: 

“La raó és esclava de les passions” , afirma Hume en un cèlebre passatge de la II part del Tractat sobre la naturalesa humana . La raó no desapareix sinó que limita el seu paper . La raó assumeix una funció subordinada al sentiment : informa, estableix relacions lògiques entre diferents proposicions, assenyala a partir de l´experiència acumulada quina és la millor estratègia per aconseguir més plaer. «La raó és esclava de les passions»

PowerPoint Presentation: 

Però en les deliberacions morals hem de familiaritzar-nos abans amb tots els objectes i amb totes les relacions respectives; així que, mitjançant una comparació de conjunt fixem la nostra aprovació o elecció. No cal confirmar cap fet nou ni descobrir cap nova relació. S’hi suposa que davant nostre tenim totes les circumstàncies del cas, amb anterioritat a què puguem formular una frase de censura o d’aprovació. text 11, Una investigació sobre els principis de la moral, Apèndix 1

PowerPoint Presentation: 

Tanmateix, si alguna circumstància material fos desconeguda o dubtosa, hem de dedicar primer la nostra investigació o les nostres facultats intel·lectuals a assegurar-nos-en, i hem de suspendre durant un temps qualsevol decisió o sentiment moral. Mentre ignorem si un home és agressor o no, ¿com podrem determinar si la persona que matà algú és criminal o innocent? text 11, Una investigació sobre els principis de la moral, Apèndix 1

PowerPoint Presentation: 

Però, després que s’ha conegut tota circumstàncies, tota relació, l’enteniment no té cap camp ulterior en què operar, ni res més a dir. L’aprovació o la censura resultant, no pot ser obra del judici sinó del cor; i no es tracta d’una proposició o una afirmació especulativa, sinó d’una sensació emotiva ( feeling ) o d’un sentiment (sentiment). text 11, Una investigació sobre els principis de la moral, Apèndix 1

PowerPoint Presentation: 

El significat de bo i dolent Els judicis morals / ètics no són relacions d’idees ni qüestions de fet QÜESTIÓ DE FET RELACIÓ D’IDEES JUDICI MORAL “El guix és de color blanc ” Les QF són descriptives . Descriuen propietats empíriques que atribuïm a objectes externs a la nostra ment ( impressions externes). Les QF són objectives .“ Blanc ” és una qualitat discernible, identificable “La distància més curta entre dos punts és la línia recta” Les RI són analítiques . El predicat s’infereix de l’anàlisi conceptual del subjecte i viceversa. Les RI no són veritats empíriques sinó racionals . Les RI són descobertes o inventades per la Raó. “El crim és dolent ” Els JM no són descriptius Els JM no són objectius Els JM no són analítics Els JM no són establerts per la raó

PowerPoint Presentation: 

El significat de bo i dolent Els judicis morals no són qüestions de fet “Bo” i “dolent” no són noms que es refereixin a impressions externes (com “blanc” o “fred”) “X és bo”dolent” no és una descripció d’un fet = “X és bo/dolent” no és un judici fàctic «El cos va ser trobat a les 14:00h» és un judici fàctic (QF). Aquest judici pertany a l’àmbit de la ciència (medicina forense). És objectiu i descriptiu «El crim és abominable» és un judici moral (JM). Aquest judici no pertany a l’àmbit de la ciència sinó de l’ètica. No és objectiu ni descriptiu

PowerPoint Presentation: 

El significat de bo i dolent Llavors , quin és l’origen dels conceptes morals ? Els conceptes morals tenen la seva arrel en l’experiència, però no en les impressions externes sinó en IMPRESSIONS INTERNES Els conceptes morals tenen la seva base en les EMOCIONS que determinen les nostres preferències. EXPERIÈNCIA (CIÈNCIA EMPÍRICA) PREFERÈNCIA (ÈTICA I ESTÈTICA)

PowerPoint Presentation: 

Bo i dolent es refereixen a sentiments d’aprovació o simpatia i de desaprovació o antipatia La simpatia s’entén com la disposició pròpia de la naturalesa humana a sentir el que els altres estan sentint Bo i dolent són l’expressió de l’atracció o l’aversió que els fets provoquen en la nostra ment La virtut és qualsevol acció o qualitat mental que li produeix a un espectador un sentiment agradable d’aprovació El significat de bo i dolent

PowerPoint Presentation: 

« És probable que la sentència final, la que judica les accions com amables o com a odioses , dignes d’apreci o de blasme , d'aprovació o censura resideixi en algun sentit o sentiment intern que és universal en tota l'espècie humana » ( Assaigs morals i polítics ) Q uè garanteix la moralitat dels nostres actes?

PowerPoint Presentation: 

El significat de bo i dolent

PowerPoint Presentation: 

El significat de bo i dolent El gust estètic i sentiment moral comparteixen el mateix tipus de judicis: són valoratius, no tracten de la veritat o de la falsedat dels fets als que s'adrecen

PowerPoint Presentation: 

El significat de bo i dolent Què és això de la simpatia ? La simpatia (“sympathy”) és la disposició a sentir el que els altres estan sentint, a compartir sentiments. Jutgem moralment aquelles accions que poden despertar la nostra simpatia Si l´ésser humà no fos capaç de sentir les mateixes emocions que els altres mai no experimentaria les impressions agradables o desagradables que generen les seves accions

PowerPoint Presentation: 

Quin tipus de judicis són els judicis morals i ètics ?

PowerPoint Presentation: 

Edip mata a Laius (parricidi) Paper de la raó : En aquest cas l’agressor, Èdip, desconeixia la seva relació amb la víctima i a més fou un cas de legítima defensa. Existeixen els atenuants d’ignorància, innocència i involuntarietat. Paper del sentiment : Exemple pràctic I

PowerPoint Presentation: 

Edip mata a Laius (parricidi) Paper de la raó : En aquest cas l’agressor, Èdip, desconeixia la seva relació amb la víctima i a més fou un cas de legítima defensa. Existeixen els atenuants d’ignorància, innocència i involuntarietat. Paper del sentiment : Apareix el sentiment de comprensió, com a molt pot haver una desaprovació moral moderada. Exemple pràctic I

PowerPoint Presentation: 

Neró mata a Agripina (parricidi) Paper de la raó : En aquest cas l’agressor, Neró, sabia el que feia, és una acció premeditada. La voluntarietat és un agreujant. Paper del sentiment : Exemple pràctic II

PowerPoint Presentation: 

Neró mata a Agripina (parricidi) Paper de la raó : En aquest cas l’agressor, Neró, sabia el que feia, és una acció premeditada. La voluntarietat és un agreujant. Paper del sentiment : Desaprovació moral absoluta, la voluntarietat i la premeditació agreugen el sentiment moral de censura. Exemple pràctic II

PowerPoint Presentation: 

Un arbre jove, brot d’un arbre adult, mata al seu progenitor (parricidi). Paper de la raó : Forma part de la lluita cega per la supervivència en la naturalesa. Paper del sentiment : Exemple pràctic III

PowerPoint Presentation: 

Un arbre jove, brot d’un arbre adult, mata al seu progenitor (parricidi). Paper de la raó : Forma part de la lluita cega per la supervivència en la naturalesa. Paper del sentiment : Indiferència moral. Exemple pràctic III

PowerPoint Presentation: 

El significat de bo i dolent Els judicis morals no són relacions d’idees Els conceptes morals es formen a partir dels nostres SENTIMENTS, no de la nostra RAÓ No és possible elaborar una moral A PRIORI, basada en la demostració (deducció) A l’hora de decidir, la raó només descobreix veritats indiferents (la raó és passiva, neutral). Kasparov contra IBM (1996)

PowerPoint Presentation: 

El significat de bo i dolent Els judicis morals no són qüestions de fet o judicis fàctics No podem derivar de l’experiència la preferència per una o altra acció. Si fos així podríem decidir objectivament a partir dels fets: La situació que requereix una decisió Les diferents opcions d’acció Les conseqüències de cada opció fins a un determinat nivell d’anàlisi En canvi, els sentiments IMPULSEN a l’acció El dilema del tren

PowerPoint Presentation: 

Procediment demostratiu de l’Appendix I Forma argumentativa : Modus tollens a  b ; no-b, aleshores no-a La raó podria explicar perquè preferim o rebutgem certes accions Els casos analitzats posen en evidència que la raó NO pot per si mateixa determinar els judicis morals Cas d’ingratitud Casos de parricidi ( Èdip , Neró...) La raó no pot explicar perquè preferim o rebutgem certes accions Si la raó fos l’origen de les decisions morals La raó no és l’origen de les decisions morals. A  B No-b No-a

PowerPoint Presentation: 

Suposem l’enunciat següent: “La propietat privada es fonamenta sobre la desigualtat social” . Però d’aquest coneixement no pot derivar-se un judici imperatiu: “Cal eliminar la propietat privada”, mediatitzat per una valoració negativa de la desigualtat social. Per poder derivar un judici com aquest, cal la intervenció d’un element emocional: la preocupació pel benestar de la societat i que, aquest element preferencial, s’imposi a un altre: prefereixo el benestar de la societat al bé individual. Per a Hume, el pas d’enunciats de fet a enunciats normatius implica una fal·làcia (anomenada per Moore, s.XX ) naturalista. Fal.làcia naturalista Quan Hume tenia 26 anys va escriure al seu TRACTAT SOBRE LA NATURALESA HUMANA la frase: «No és contrari a la raó preferir l’esfondrament del món sencer que l’esgarrapada del meu dit .»

PowerPoint Presentation: 

Per descobrir la impressió de bellesa utilitza dos casos pràctics, l´anàlisi d´una figura geomètrica (objecte matemàtic) i l´anàlisi d´una columna (objecte físic). Busquem la impressió de bellesa en un cercle. (“El cercle és bell ”) Definició de cercle : Una línia les parts de la qual (els punts que la constitueixen) són equidistants d’un centre comú (judici analític o relació d’idees) El significat de bell i lleig La idea de bellesa no pertany al cercle, simplement és una impressió que un espectador pot sentir davant d’aquesta figura geomètrica. “El cercle és bell” n o és derivable d’un judici analític, és un judici valoratiu (judici de valor).

PowerPoint Presentation: 

Busquem la impressió de bellesa en una columna (“La columna és bella”) Observació d’una columna: La columna x ocupa una part determinada d’un temple grec, presenta unes determinades dimensions i proporcions. El significat de bell i lleig

PowerPoint Presentation: 

Si la bellesa fos un una idea empírica hauria de derivar-se de la seva corresponent impressió (criteri empirista de significat). - De l’observació de l’objecte no s’infereix la propietat “bella”. No hi trobem cap impressió que correspongui a la idea de “bellesa” (com era el cas de la “connexió necessària” en la crítica a la causalitat). El significat de bell i lleig

PowerPoint Presentation: 

Conclusió : Només una persona cultivada, una persona que hagi educat el seu gust artístic poc sentir la impressió de bellesa. No és un judici sintètic o qüestió de fet, “La columna és bella” és un judici valoratiu estètic . A quines conseqüències arriba Hume després dels exemples anteriors? - El gust estètic i sentit moral comparteixen el mateix tipus de judicis: són valoratius, no tracten sobre la veritat o la falsedat dels fets als que s’adrecen. - L’ètica i l’estètica no fan referència a la realitat sinó que depenen del subjecte que la contempla. El significat de bell i lleig

PowerPoint Presentation: 

Tot i que la virtut i la bellesa no existeixen en les accions o en els objectes, igual que projectem, amb la creença, la percepció de persistència a la realitat física, projectem també les nostres percepcions de virtut i bellesa a determinades accions i a determinats objectes, com si existissin vertaderament en la realitat. Barry Stroud , Hume , 1986 Judicis cognitius i judicis valoratius

PowerPoint Presentation: 

Hume analitza l'acció humana i descobreix que les qualitats que mouen a l'acció (les qualitats valuoses –útils/agradables ) són de quatre classes: a) Les útils a la comunitat : benevolència i justícia . b) Les útils a un mateix : força de voluntat , frugalitat , vigor corporal, diligència , intel.ligència . c) Les immediatament agradables a nosaltres mateixos : alegria , magnanimitat , bondat , valor, dignitat de caràcter . d) Les immediatament agradables als altres : modèstia , cortesia , enginy , bona conducta… És només a això al que es redueix la realitat dels valors morals, que no són més que qualitats envers les quals ens sentim atrets perquè la naturalesa humana és sensible a aquesta atracció. Preferències de l’acció humana

Virtuts: 

Virtuts Comunitat A nosaltres mateixos Útils Justícia Benevolència Compassió Lleialtat Honradesa Força de voluntat, diligència, Prudència, Constància Previsió Laboriositat Agradables Cortesia Modèstia Ingeni Vivacitat Magnanimitat Alegria Dignitat Bon humor

PowerPoint Presentation: 

Les normes morals Hi ha alguna cosa que sigui bona per a tothom ? Hume rebutja el relativisme moral (sofística). Que la moral sigui subjectiva, no vol dir que la moral sigui relativa. Determinades accions produeixen en la ment humana un sentiment d’aprovació universal. En l’èsser humà hi ha un SENTIMENT DE BENEVOLÈNCIA DESINTERESSADA