Sòcrates

Slide 1: 

Sòcrates (470 - 399 a.C ) “ Coneix -te a tu mateix ” “ Només sé que no sé res” El “tàvec” d’Atenes

Fonts filosofia socràtica: 

Fonts filosofia socràtica 2 Atès que Sòcrates no va esvriure cap obra, coneixem el seu pensament gràcies a 4 fonts força heterogènies: Xenofont (historiador) Defensa de Sòcrates i els Records de Sòcrates Aristòfanes (comediògraf) Els núvols Plató (Diàlegs socràtics: Apologia de Sòcrates i Critó ) Aristòtil ( Metafísica ) < dues aportacions: 1) mètode filosòfic: la inducció i 2) finalitat de la filosofia: recerca d’una definició >

Slide 3: 

3 Aristòtil: Met . XIII, 4, 1078 b: Dues coses devem a Sòcrates "els raonaments inductius i la definició del que és universal; i ambdues es refereixen al principi de la ciència. Però Sòcrates no va establir com a separades les essències genèriques ni les definicions." " (Platón) fue discípulo de Sócrates, quien –desentendiéndose de la naturaleza en su conjunto- se consagró exclusivamente a los problemas morales, proponiéndose lo universal como objeto de sus indagaciones y siendo el primero que aplicó el pensamiento a dar definiciones. Por ello, Platón, heredero de esta doctrina y habituado a la indagación de lo universal, pensó que las definiciones no podían referirse a los seres sensibles –ya que no es posible dar una definición común de objetos que cambian continuamente- sino a otro tipo de seres. A estos seres los llamó ideas " (Aristóteles, Metafísica, I, 6 ).

Vida de Sòcrates (470 - 399 a.C): 

Vida de Sòcrates (470 - 399 a.C) 4 Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de Fenareta, una llevadora . Estudia la retòrica i la dialèctica dels sofistes i les idees dels filòsofs jònics. A la guerra del Peloponès contra Esparta, lluita amb gran valor en diferents batalles. Passeja per l’ àgora d'Atenes, dialogant i discutint amb qui vol escoltar-lo, mitjançant preguntes. És poc agraciat, però arriba a ser molt popular a Atenes per la seva intel·ligència i sentit de l'humor. Als 70 anys acusat de traïció (corrompre al jovent i asebeia ) fou condemnat a mort . Ell mateix s’administra la dosi letal de verí.

Slide 5: 

5

Slide 6: 

6 Plató a més a la Carta VII (325 b-c) exposa que " casualment alguns dels que estaven ostentant el poder van portar als tribunals al meu amic Sòcrates, sota l'acusació més iniqua i que menys li quadrava: en efecte, uns acusaren d'impietat i altres condemnaren i executaren l'home que un dia no va voler ser còmplice de l'il·lícit arrest d'un partidari dels aleshores proscrits." Procés [1] : A Atenes (on no era vigent nulla poena sine legis ) hi havia dues classes de judicis (agonés) timetoí (els jutges havien de decidir entre la tímesis o pena de l'acusador i l'antimesis pena de l'acusat) i atímetoi (en els que la pena venia determinada per la llei). Ànitos i Mèlet, els acusadors, van proposar la pena de mort i Sòcrates, scherzando --doncs, no en va es considerava un tàvec per a la ciutat, va proposar com a càstig que, atès que havia estat un benefactor de la polis, havia de ser alimentat i mantingut per la ciutat i tenir un lloc d'honor a la ciutat. Fins i tot per jutges moderats la demanda era excessiva: la tímesis fou acceptada i Sòcrates va ser condemnat a mort. [2] [1] Nota del diàleg de Plató Fedó , Ed. Aguilar; Obras completas [2] 1ª Votació: 281 condemnatoris, 220, absolució. 2ª votació, després de la contraproposta de Sòcrates,: 360, condemna; 141,absolució.

Sòcrates / Conceptes bàsics: 

Sòcrates / Conceptes bàsics 7 MÈTODE SOCRÀTIC 1.1. IRONIA 1.2. MAIÈUTICA INTEL.LECTUALISME MORAL DOCTA IGNORÀNCIA DIALÈCTICA UNIVERSALISME ÈTIC.

Sòcrates / Conceptes bàsics: 

Sòcrates / Conceptes bàsics 8 Mètode Socràtic : Tècnica dialogada per ajudar qui vol conèixer la veritat , perquè la pugui descobrir per si mateix, amb l’ajuda del llenguatge i d’un mestre que el vagi guiant. Té 2 parts: 1.1. Ironia : moment destructiu, negatiu i crític. Posa en contradicció l'interlocutor, demostrant-li que defensa idees absurdes per tal que les abandoni. 1.2. Maièutica : moment constructiu, que porta cap a la saviesa. La veritat la portem dins l'ànima, però cal un esforç per descobrir-la, per fer el pas de les opinions vulgars a la ciència .

Finalitat de la filosofia socràtica: : 

Finalitat de la filosofia socràtica: 9 therapeía tes psykhes (la cura de l'ànima) Daimon : (consciència, divinitat, caràcter) l'impedeix de: fer el mal, conèixer la veritat per si mateix. Mètode: diàleg – dialogos – ( ironia --preguntar dissimulant-- i maièutica --l'art obstètric--). Viatge dialèctic -- diaporesai kalós – Aporia. Més important el viatge que l'arribada a port. Intel·lectualisme ètic i optimisme Bé i bellesa, sinònims de les coses útils. Idea en si de bé, etc. és desconegut per Sòcrates en Xenofont

Itaca (Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach): 

Itaca ( Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach ) 10 I Quan surts per fer el viatge cap a Itaca , has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Itaca . Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Itaques . II Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes . III Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l'amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences.

Mètode socràtic per a pensar per un mateix: 

Mètode socràtic per a pensar per un mateix 11 Cal pensar en una afirmació de sentit comú , com ara: a. Aguantar ferm en el camp de batalla és de valents b. Per ser honest cal tenir diners 2. Buscar situacions o contextos en els quals aquesta afirmació pugui ser falsa: a1. És possible ser valent i, no obstant això , retirar-se del camp de batalla? b1. És possible ser pobre i també ser honest ?

Mètode socràtic per a pensar per un mateix: 

Mètode socràtic per a pensar per un mateix 12 3. Si es troba una sola excepció , la definició és falsa o imprecisa: a2. és possible ser valent i retirar-se del camp de batalla (si l’estratègia ho recomana ) a3. és possible mantenir -se ferm en la batalla i, no obstant això , no ser valent (ser un boig …) b2. és possible tenir diners i ser una mala persona (no cal posar exemples ) b3. és possible ser pobre i ser honest : Jesucrist , Gandhi, la mare Teresa de Calcuta …

Mètode socràtic per a pensar per un mateix: 

Mètode socràtic per a pensar per un mateix 13 4. Cal reformular l’afirmació inicial, tenint en compte les excepcions : a4. Tan valent pot ser qui avança en el camp de batalla com qui es retira b4. Qui té diners és honest si els ha aconseguit de manera honesta. És honest qui no accepta diners “ bruts ” 5. El procés ha de continuar fins que no es trobin més excepcions . La veritat , si és que es pot aconseguir , es troba en una afirmació que no es pugui refutar.

Slide 15: 

15

Sòcrates / Conceptes bàsics: 

Sòcrates / Conceptes bàsics 16 2 . Intel.lectualisme Moral : és la conseqüència de la maièutica. Tot home bo és savi. Qui coneix el Bé, no pot deixar de fer-lo. Qui actua malament, ho fa perquè és un ignorant. 3 . Docta Ignorància : “només sé que no sé res”. Reconèixer la pròpia ignorància, rebutjant els falsos coneixements, és el primer pas per arribar a la saviesa. 4 . Dialèctica Socràtica : Art del diàleg. Amb el diàleg tothom ensenya i tothom aprèn. L'educació és col·lectiva: la ciutat ens educa. No aprenem del mestre sinó a través del mestres: l'autèntic magisteri el dóna la vida. 5 . Universalisme ètic : Rebuig del relativisme dels sofistes, que defensa que “tot són opinions”. Per Sòcrates, és millor ser just que injust, és millor ser bo que ser dolent, és millor patir una injustícia que cometre-la. La funció del filòsof és definir els universals ètics i ajudar a cada home a trobar-los.

Resum / Sòcrates: 

Resum / Sòcrates 17 Cal reformar el jovent per fer-ne bons ciutadans (per això l'acusaran de corrompre els joves). Per aconseguir-ho cal una tècnica o mètode (el diàleg orientat a la recerca del Bé) i un mestre que orienti. El punt de partença de la filosofia és la introspecció (mirada interior, descobreixo el Bé quan m'analitzo interiorment). En la raó trobem conceptes clars, definidors de les essències de tot, comprensibles per a tothom que busqui la veritat Els conceptes de la virtut són innats: els portem a dins i per això tendim a complir-los quan els coneixem. Qui coneix el Bé no pot deixar de fer-lo.

Sòcrates / Sofistes: 

Sòcrates / Sofistes 18 Semblances Interès per l‘ésser humà: com cal obrar per ser un bon ciutadà ? Interès pel llenguatge: la veritat, o el convenciment, neixen a través de la paraula. La recerca d'influència social: moral en Sòcrates, política en els sofistes. Diferències 1. L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat a través de l’ètica . L'ideal dels sofistes és aconseguir l' èxit i poder . 2. El mètode socràtic és el diàleg . La paraula és un instrument per arribar a la veritat. Els sofistes usen la paraula per aconseguir el poder a traves de la Retòrica . 3. Sòcrates fonamenta la filosofia, definint els conceptes ètics (què és el Bé,...). Per als Sofistes tota investigació parteix del relativisme moral .

Escoles socràtiques: 

Escoles socràtiques 19 Plató : Acadèmia Escola de Mègara fundada per Euclides de Mègara (450-340, no es tracta del geòmetra) que segueix a més doctrines eleàtiques. Euclides identifica el Ser amb el Bé i amb Déu. Considerava que totes les virtuts es podien reduir a una sola. Aquesta teoria va influir sobre l'estoïcisme, ja que Zenó de Cítion en va ser deixeble. Van ser uns grans disputadors i utiitzaven l'erística. Van ser famosos per ser creadors de sofismes: " Epimènides el cretenc diu que tots els cretencs són mentiders" Tu tens tot el que no has perdut i tu no has perdut les banyes, per tant, tu tens banyes No coneixes aquesta persona que es cobreix amb un vel. Aquesta persona és el teu pare, per tant, tu no coneixes el teu pare Sorites ( swro  : un munt, una munió, una pila, allò que es forma per acumulació) es deu a Eubúlides de Mègara : si un gra, dos, tres, etc. no fan un munt no podem saber a partir de quin moment és possible afirmar que hi ha un munt de grans (= calb) Diodoro Crono [1] Argument determinista que impossibilita que el no-ser sigui, ni que sigui en potència. El que no pot esdevenir no és possible. (és possible allò que no és vertader ni ho serà) Així, aquest cavall és possible o no que estigui mort demà? Només poden esdevenir una de les dues coses. [1] P. 142, Marzoa

Slide 20: 

20 Escola Cínica fundada per Antístenes (ca. 445-365), deixeble de Gòrgies , que va ensenyar en un gimnàs anomenat kinosargés (sepulcre del gos), d'on deriva el nom de cínics. Diògenes de Sínope (filòsof del barril, dues anècdotes: buscava un home a ple dia i amb un llantiol ; a demandes d'Alexandre va dir-li que no li tapés la llum del sol) va ser un seguidor. Van rebutjar la teoria de les idees de Plató. Propugnaven una ètica d'autosuficiència i independència individual. Van propagar també l'ideal de la vida natural i el cosmopolitisme. Es feien dir cosmopolites (ciutadans del món). Rebutjaven com a valors l'Estat, la família i consideraven que per al savi no hi ha ni pàtria, ni llei ni diferències de classe. Volien trencar amb els convencionalismes socials i defensaven el retorn a una vida natural, tenint com a model els animals i els bàrbars. Tot i que no van fundar escola, ni van mantenir un pensament sistemàtic, es van mantenir fins el s. iv dC. Escola cirenaica , fundada per Aristip de Cirene (colònia grega a Líbia, 435-360), deixeble de Protàgores i també seguidor de Sòcrates, posteriorment. És l'autèntic representant de la moral hedonista. No hi ha altra font de coneixement que la sensació (relativisme protagòric ). Cal, doncs, buscar sensacions agradables, actuals i principalment corporals. La raó i el càlcul prudent, però (herència socràtica) ha de dirigir l'ésser humà en l'elecció dels plaers. Es consideren un precedent de l'epicureisme. Són propers al cinisme en tant que rebutgen tot tipus de convencionalismes.

Slide 21: 

21 Texts sobre la filosofia socràtica

Vigència de Sòcrates: 

Vigència de Sòcrates 22 Descobriment del Bé per introspecció: Plató, Sant Agustí i Descartes. Maièutica: art de fer sortir les idees morals que innatament posseïm: Pedagogia humanista . La moral com a recerca que cadascú ha de fer. Ningú no pot fer l'experiència moral per tu. Distinció entre opinió i veritat (“doxa” / episteme): El mètode socràtic ens permet distingir entre qui realment és savi i qui només creu que ho és.

Activitats d’aprenentatge: 

Activitats d’aprenentatge 23

A1 / Vocabulari bàsic. Defineix:: 

A1 / Vocabulari bàsic. Defineix: 24 Mètode Ironia Maièutica Intel·lectualisme moral Docta ignorància Universalisme Ètic Retòrica Dialèctica Protàgores Gòrgies Pèricles Fenomenisme Convencionalisme Introspecció Relativisme Escepticisme Positivisme

A2: 

A2 25 A partir de les següents imatges, contesteu les qüestions: Què és el mal? Escriviu-ne una definició . Es pot evitar el mal? Com? Qui actua malament, és realment només un ignorant? Escriviu un argument a favor i un en contra. És millor patir una injustícia que cometre-la? Escriviu un argument a favor i un en contra. Per què cal actuar sempre “ bé ”? Cal aplicar càstigs als qui actuen malament?

Slide 26: 

26

Slide 27: 

27