Catalunya dins la Monarquia Hispànica -(2)

Catalunya dins la Monarquia Hispànica:

Catalunya dins la Monarquia Hispànica Segles X VI i XVII Port de Barcelona al segle XVII Comte de Santa Coloma Virrei de Catalunya Pau Clarís , president de la Generalitat

Índex:

Índex . Les institucions (reials i de govern) . La població . L’economia . La societat (privilegiats i no privilegiats) . Pirates i corsaris (torres de guaita) . La revolta catalana del 1640 (causes i conseqüències)

Slide 3:

- Les institucions que vinculaven Catalunya a la monarquia hispànica es van crear en època de Ferran II el Catòlic. - El poder de la monarquia a Catalunya s’articulava per mitjà de dos organismes: El Consell d’Aragó : integrat per una sèrie de càrrecs que eren nomenats pel rei Les institucions reials a Catalunya El virrei: era el representant del rei a Catalunya. La seva funció era dirigir l’administració reial del Principat i també exercia el paper de capità general de Catalunya. Les institucions de govern a Catalunya . Les Corts Catalanes: formades per la noblesa, el clero i els municipis la representació permanent . Generalitat ( òrgan de govern més representatiu de Catalunya) . Els Consells formats per representants dels tres estament

La població:

La població . Catalunya tenia una densitat de població baixa. . Al segle XVI va créixer lleugerament arribada d’immigrants del sud de França . Al segle XVII a causa d’una sèrie d’epidèmies è poca de crisi demogràfica va tornar a disminuir

Economia:

Economia Al segle XVI i XVII no va assolir el nivell de prosperitat de l’Edat Mitjana davallada del comerç mediterrani en favor de les rutes atlàntiques exclosos del comerç amb Amèrica comerç agricultura conreus de cereals empobriment comarques de l’Ebre, Baix Segre expulsió moriscos

Slide 6:

A final segle XVII període de recuperació especialització en la vinya rotació de conreus millora de la producció agrícola - desapareguin els períodes de fam - combinin les feines agrícoles amb l’elaboració de teixits fa que poc a poc Economia

La societat:

La societat La societat continuava fonamentada en els estament tradicionals La noblesa El clero L’alta noblesa catalana s’emparentaven matrimonialment amb la noblesa castellana i s’integraven en la cort de la capital La mitjana i petita noblesa continuava arrelada a la terra, font d’ingressos principal Càrrecs eclesiàstics anomenats per la monarquia procés de castellanització P R I V I L E G I A T s

Slide 8:

La burgesia Descens dels mercaders per reducció d’ingressos davallada tràfic comercial mediterrani La societat Creixement oficis menestrals augment privilegis dels gremis La pagesia Immensa majoria de la població. Situació precària Fi del conflicte remença Sentència Arbitral de Guadalupe Pagesos grassos arrendataris o jornalers propietaris terres N O P R I V I L E G I A T S Aparició del bandolerisme

Slide 9:

Pirates i corsaris Durant el segle XVI i XVII les costes catalanes freqüents atacs pirates corsaris provinents del Magrib i de l’Imperi Otomà . moltes ciutats saquejades . comerç amb dificultats delinqüent pel seu compte captura vaixells a alta mar o assalta pobles i ciutats de la Costa per endur-se un botí actuava amb suport i permís del rei. per defensar-se Muralles i torres de defensa Torres de guaita Expedicions corsàries Galeres per vigilar la costa

Slide 10:

Torres de guaita construïdes al Maresme Torre de Can Palauet (M ataró ) Torre d’en Nadal ( Vilassar de Mar ) http://www.xtec.cat/~msala12/web%20torres/torres/portadato.htm La costa catalana ja disposava des de l'Edat Mitjana de llocs fortificats des dels que repel·lir i controlar els atacs per mar Durant el segle XVI, i després d'haver patit múltiples devastacions, s'organitza la defensa de la costa catalana. Els punts més importants d'aquest sistema defensiu són les torres. Aquestes torres acompleixen segons les seves característiques i la seva situació les funcions de guaita, defensa o refugi, quan no les tres a l'hora En primera línia de mar,  hi havia les torres bastides normalment per comú de la vila En segon pla, quan no també molt a prop de la costa existia un conjunt de torres de defensa, la majoria d'elles pertanyents a masies o grups de masies. La seva funció era principal era servir de refugi . Per últim i en llocs estratègics allunyats a vegades de la costa s'organitzaven el serveis de guaita, aprofitant en alguns casos estructures militars més antigues com pot ser el cas del Castell de Burriac Les torres de guaita

Part d’una torre:

Part d’una torre corsera corsera merlet esglaonat tornera poterna talús

La revolta catalana del 1640:

La revolta catalana del 1640 La revolta catalana va tenir un component SOCIAL POLÍTIC revolta pagesa contra senyors i les autoritats situació de misèria fortes càrregues fiscals Revolta classes socials benestants contra els intents del comte duc d’Olivares (valido de Felip IV) uniformar la monarquia segons les lleis i les institucions de Castella CAUSES

Slide 13:

El conflicte es va iniciar 1626 Les Corts Catalanes rebutgen el projecte de la Unión de Armas d’Olivares 1635 (inici de la guerra amb França) Allotjament a Catalunya dels terços durant La guerra provoca Conflictes amb els pagesos continus robatoris abusos Crear un exèrcit propi per defensar frontera del Rosselló 1640 Revolta dels Segadors la fam la guerra > Imposada a la població catalana CORPUS DE SANG

Slide 14:

Desenvolupament del conflicte 7 de juny de 1640 Grups de segadors entren a Barcelona i s’origina un motí marca l'inici del conflicte que es converteix de seguida en una autèntica revolta social CORPUS DE SANG 7 de setembre de 1640 Representants de la Generalitat de Catalunya firmen un pacte amb França Catalunya havia de rebre suport militar. Se separaria de la Monarquia Hispànica i quedaria constituïda com a república lliure sota la protecció del rei francès Monarquia hispànica Catalans i francesos 1640-1652* 1659 Pau dels Pirineus *1652 tropes castellanes ocupen Barcelona

Activitats:

Activitats 1- Explica les causes dels canvis de tendència de l’economia catalana a l’Edat Moderna Causes Conseqüències La davallada econòmica dels segles XVI i XVII El redreçament de la darreria del segle XVII

Slide 16:

2- Exposa les causes o les conseqüències Causes Conseqüències La mitjana i petita noblesa continuaven arrelades a la terra Els mercaders van veure com se’ls reduïen els ingressos a causa de l a davallada del tràfic comercial al mediterrani en favor de l'atlàntic Els pagesos grassos van consolidar les seves propietats Els freqüents atacs de pirates i corsaris

Slide 17:

3- Respon aquestes preguntes sobre la revolta catalana del 1640 - Quan va esclatar el conflicte? - Quin fet va desencadenar el conflicte? - Quins grups social s’hi van enfrontar i per què ?