ASMA 20BRONQUIAL

ASMA BRONQUIAL : 

ASMA BRONQUIAL Guineueta 2010

INTRODUCCIO : 

INTRODUCCIO L’asma bronquial es una malaltia inflamatoria que es caracteritza per presentar una obstruccio variable al flux aeri secundari a: 1. Inflamacio i edema de la paret bronquial. 2. Hiperreactivitat bronquial (broncoespasme). 3. Hipersecrecio mucosa.

CLAUS DIAGNOSTIQUES : 

CLAUS DIAGNOSTIQUES La triada caracteristica es: tos, dispnea i sibilancies. Trobarem al pacient incorporat, suat, taquipneic, taquicardic i amb signes de treball respiratori augmentat. Apareix a totes les edats pero es mes frequent en gent jove. Valorar possibles desencadenants (AINES,al·lergens).

Clinicament podem distingir dues formes: : 

Clinicament podem distingir dues formes: Forma subaguda o lenta. Despres d’un periode de lenta descompensacio que progressa en diversos dies, la dispnea es va fent progressiva amb signes de fatiga muscular respiratoria i finalment hipercapnia i fallada ventilatoria. Forma hiperaguda o explosiva. Es desenvolupa en hores i fins i tot minuts, pot apareixer sense factors precipitants i es mes frequent en persones joves. Clinicament es manifesta amb cianosi d’instauracio brusca, diaforesi i gran augment del treball respiratori

Diagnòstic diferencial : 

Diagnòstic diferencial Dues son les malalties que mes facilment ens poden confondre: MPOC: Antecedents de tabaquisme, us habitual de broncodilatadors i habitualment absencia de periodes lliures de dispnea amb evolucio progressiva de la malaltia. Insuficiencia ventricular esquerra: EAP.

Valoració de la Gravetat en la exacerbació asmàtica : 

Valoració de la Gravetat en la exacerbació asmàtica

Criteris de risc vital imminent : 

Criteris de risc vital imminent 1. Disminució del grau de consciència. 2. Cianosi. 3. Bradicardia. 4. Hipotensió. 5. Impossibilitat d’acabar les paraules a causa de la dispnea. 6. Esgotament muscular (tiratge,respiració superficial, incoordinació toraco-abdominal) 7. Silenci a la auscultació.

GUIA D’ACTUACIÓ : 

GUIA D’ACTUACIÓ La primera mesura terapèutica, amb el pacient assegut, consisteix a administrar oxigen amb mascareta tipus Venturi a concentracions superiors al 35% si: FEM inicial inferior al 70% del valor teòric o per sota de 300 l/min. Saturació d’O2 inferior al 95%

GUIA D’ACTUACIÓ : 

GUIA D’ACTUACIÓ 1. Agudització lleu: B2 adrenèrgics per via inhalatoria: Nebulització: amb oxigen a flux alt ( 6 l /min.): Salbutamol: 5 mg diluits en 3 ml de SF (posteriors 2.5 mg/ 20’) Cartutxos presuritzats + cambra d’inhalació: 4 pulsacions (400 mcg) consecutives separades per un espai de 30 segons, posteriorment una pulsació cada minut fins que millori el broncoespasme (unes 8 o 10 ).

GUIA D’ACTUACIÓ : 

GUIA D’ACTUACIÓ Als 10-15 minuts del tractament es valorarà de nou el FEM: Si aquest es mante estable i no hi ha alteracions cliniques el pacient pot ser donat d’alta. El tractament a l’alta incloura: B2-adrenèrgics a demanda i corticoides inhalats a dosis diaries superiors a 1200 μg. Si existeix empitjorament i el FEM es inferior al 70%, l’esquema es similar a la exacerbació moderada, administrant novament B2- adrenèrgics i afegint corticoides sistèmics.

GUIA D’ACTUACIÓ : 

GUIA D’ACTUACIÓ 2. Agudització moderada: B2 adrenèrgics per via inhalatoria: Mateixa pauta que en l’asma lleu. Si no milloren es pot repetir als 15 minuts. Corticoides sistèmics a dosis altes: S’administra un bolus inicial d’esteroides: Metilprednisolona, 1-2 mg/kg per via ev. Trasllat a l’hospital.

GUIA D’ACTUACIÓ : 

GUIA D’ACTUACIÓ 3. Agudització Greu: El tractament, un cop administrat O2 (per obtenir una saturació d’O2 ≥ 95%) consistirà en: B2 adrenèrgics per via inhalatoria. Mateixa pauta que en l’asma lleu i moderada. Es pot repetir als 10-15 minuts. B2adrenèrgics per via parenteral (sc/ev): Adrenalina: 0.3-0.5 mg. En el cas d’utilitzar la via ev diluir sempre l’adrenalina amb 9 ml de serum fisiològic (dilucio 1:10.000). Compte si el malalt te mes de 50 anys o antecedents de cardiopatia ● Altres broncodiltadors: En els casos en els quals existeixin signes de risc vital imminent o en els quals el FEM<30% ha d’afegir-se bromur d’ipratropi, be sigui nebulitzat (0.5 mg) o mitjancant cartutx presuritzat + cambra: 4-6 inhalacions consecutives (0.02 mg/inh). ● Corticoides sistèmics. S’administra un bolus inicial metilprednisolona, 1-2 mg/kg per via ev. ● Inhibició de la secreció àcida gàstrica: Pantoprazol 40mg ev. ● Trasllat a l’hospital

Criteris Trasllat : 

Criteris Trasllat 1. Mala resposta clinica al tractament. 2. FEM < 70 %, malgrat el tractament. 3. Si hi ha factors de risc: Episodis anteriors d’insuficiencia respiratoria hipercàpnica. Historia d’ingressos previs en UCI. Historia de tractaments previs amb ventilació mecànica. Ingesta actual o recent ( en les dues setmanes previes) d’esteroides. Alta hospitalaria recent. Crisi desencadenada per ingesta d’AINES (AAS). Evolució hiperaguda de la crisi. Dificultat per al compliment del tractament prescrit.

Bibliografia : 

Bibliografia 1. Recomanacions de la SEPAR per al tractament de l’asma agut i crònic. 2001. 2. GEMA: Guía Española para el Manejo del Asma. 2003. 3. Adnet F. Controle des voies aèriennes en urgence. Ed. Arnette Groupe Liaisons S. A. 2002. 4. Vè curs de Ventilació Mecànica en el malalt crític. Hospital de Mataró. 2002. 5. FitzGerald M. Acute Asthma. Extracts from Clinical Evidence. BMJ 2001; 323:841-845. 6. Protocols terapèutics d’Urgències. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. 4ª Edició. Ed. Masson. 2004