El Tren de la Vida

Slide 1: 

EL TREN DE LA VIDA Fa temps vaig llegir un llibre que comparava la vida amb un viatge amb tren...

Slide 2: 

La vida no és més que un viatge amb tren: ple d’embarcaments i desembarcaments, esquitxat d’accidents, de sorpreses agradables en uns inicis i de profundes tristeses en d’altres.

Slide 3: 

Quan naixem, pugem al tren i ens trobem amb algunes persones que creiem que sempre estaran amb nosaltres en el nostre viatge: els pares.

Slide 4: 

Lamentablement, la veritat és diferents. Ells baixaran en alguna estació i ens deixaran orfes de la seva estima, la seva amistat i la seva companyia irreemplaçabe.

Slide 5: 

Tot i això, pujaran altres persones que es tornaran molt especials per a nosaltres.

Slide 6: 

Arriben els nostres germans, els amics , i aquells amors meravellosos.

Slide 7: 

De les persones que prenen aquest tren, n’hi haurà també que ho faran com una simple passejada.

Slide 8: 

Altres que trobaran només tristesa en el viatge… I n’hi haurà d’altres que, circulant pel tren, estaran sempre preparats per ajudar a qui ho necessiti.

Slide 9: 

Molts, en baixar, deixaran una enyorança permanent. Altres passen tan desapercebuts que ni tansevol ens adonem que van desocupar el seu seient.

Slide 10: 

És curiós constatar que alguns passatgers , els que ens són més estimats, s’acomoden en vagons diferents dels nostres. Per tant, se’ns obliga a fer el trajecte separats d’ells. Evidentment, res ens impedeix que, durant el viatge, recorreguem amb dificultat el nostre vagó i arriben a ells....

Slide 11: 

Però, lamentablement, ja no podrem asseure’ns al seu costat perquè hi haurà una altra persona ocupant el seient.

Slide 12: 

No importa; el viatge es fa d’aquesta manera: ple de desafiaments, somnis, fantasies, esperes i comiats... Però mai retorns. Així doncs, fem aquest viatge de la millor manera possible.

Slide 13: 

Tractem de relacionar-nos bé amb tots els passatgers, buscant en cadascun, el milor d’ells.

Slide 14: 

Recordem sempre que en algun moment del trajecte, ells podran dubtar i probablement els haurem d’entendre...

Slide 15: 

Ja que nosaltres també moltes vegades dubtarem, i hi haurà qui ens comprengui.

Slide 16: 

El gran misteri, al final, és que no sabrem mai a quina estació baixarem, i, molt menys, on baixaran els nostres comnpanys, ni talsevol aquell que està assegut al nostre costat.

Slide 17: 

Em quedo pensant si quan baixi del tren, sentiré nosatàlgia...Crec que sí. Separar-me d’alguns amics que vaig fer durant el viatge serà dolorós. Deixar que els meus fills continuïn sols serà molt trist. Però m’aferro a l’esperança que, en algun moment, arribaré a l’estació principal i tindré la gran emoció de veure’ls arribar amb un equipatge que no tenien quan van embarcar.

Slide 18: 

El que em farà feliç serà pensar que vaig col.laborar que l’equipatge cresqués i es fes valuós.

Slide 19: 

Fem que la nostra estada en aquest tren sigui tranquil.la , que hagi valgut la pena. Fem el possible perquè, en el moment de desembarcar, el nostre seient buit deixi enyorança i bonics records als que romanguin en el viatge.

Slide 20: 

A tu, que ets part del meu tren, et desitjo un... ¡¡¡Feliç viatge!!!