Slide 1: desembrada
Slide 2: DESEMBRADA
És llei de quietud
i res s'escolta,
ni tan sols un cant.
Les roderes, sobre el terra dels camins
són seques, terrossades i mig gelades.
Les roques dels vorells sagnen llapons
i el rellent se'm fica ben a dins.
El bosc és un palau de silenci
encatifat de fulles seques i molsa.
El dia és més i més curt,
talment com la llum quan s'escola d'una llàntia,
perdent-se en l'emboirada de la fosca
que s'acosta per moments.
Slide 3: El vent s'ha retirat
d'aquest llostre salicall, color pastel
a les quatre setmanes d'Advent
que preludien el Nadal
mentre revenen les deus
i tempira a les obagues més calimes
Els bolets són secs
o ja podrits.
Les fulles dels freixes, grogues
daurades les del castanyer,
roig violaci les de l'alzina,
rica paleta d'un foc-follet vegetal
envides traïda pels punts vermells
del grèvol encipient,
les secallones gardanes
o les cireretes d'arboç madures
Natura alentida i llosca,
només amplificada en la gèlida remor
de les veus de tots els torrents, salmodiant.
Slide 4: El xiscle ferest de l’òliba
esquerda la quietud del ranvespre
i retallada sobre el blanc de la lluna
encavalcant una granera,
apareix traïdorament la fetillera
Figurança fuent, de pas vers qui sap on
encimbellada dalt del cel
com un renec eixorc
amb els esquinçalls dels pobres parracs
i la lletjor de companya. L’harpia s’aplegarà després,
amb pòtols i malfactors
en el redol d’un foc de camp,
despullada amb nuesa ritual
per tal d’honorar com cal,
a la nit i al boc negre.
Slide 5: Farà, amb la més abjecta submissió,
un petó negre
al cul de la immunda bèstia,
i la víctima serà,
una innocent i cruel ofrena
a l'absurditat del no-res.
Retrobo i conec la finitut
és la nit, és l'hivern
és la definitiva absència dels que estimo
i el dolor és així, una fiblada
Però... aquestes gatoses florides
són la darrera i salvatge defensa del paisatge
I la soledat?
La soledat és el que en resta
quan tot esdevé definitivament mut i quiet.
Silenci, tan sols silenci,
només silenci..
Slide 6: La Dama Blanca es despentina els seus cabells
i..... comença a gebrar.
Tremolo!
La mort arriba inexorable
i apaga aquesta flama estantisa
El celistre del nord
sobre els erms amb una dalla,
sega els cors encongits
i escampa miasmes i decrepituds
Sembla que tot vulgui acabar.
Jo, sol i centrat sota la volta del firmament,
repasso els estels de la embromallada celistia
i mig albiro al lluny, als Déus de la Terra
retornant de la seva cíclica i anual estada a l'Altre Món
Slide 7: Mig curat de tants espants
i només com a darrera tuïció,
sé que el demà és possible
i li veig al avui, tot el sentit
per a transcendir.
Segur, és cert, el Sol Invicte reneix
i acompleix la promesa
del periòdic retorn,
de la mort a la vida,
en el ventre de la fembra
i en la llavor que grilla.
Amen.
Ramon