Slide 1: respostes
Slide 2: Cercant trobar,
debatent-se cec per agafar,
l'home clava les urpes en l’arena
i prem, i engrapa, i té.
I al mirar, al obrir la mà,
la sorra llisca dels seus dits,
fent la mà buida,
i el front fosc, i el cor dur.
Esquerp deler,
de desesper farcit
la troballa de la flor marcida,
errat afany que rau en desengany.
Slide 3: El trèmol esmussa les mans,
la llàgrima cau de les parpelles
marcant la llera dels anys
fins que el rostre ja se't pot llegir
Fent un gest crispat, avergonyit,
humiliat acotes el cap.
Ni mirar pots de fit a fit
i ja només ets pobre perfil a contrallum.
Talment ombra oscil·lant,
bàscules pel terra de la cambra,
vacil·les a tentines i els ulls et fan cercles
resseguint el ras del sostre.
No pots..., i de cop, i sense avís,
el galop se't puja als llavis
No se què fer!
Slide 4: Desenfila la mirada de l’orgull, curull
nega't, fes-te submís, amic.
Apel·la a la bonhomia del geni senzill,
entranyable protector de llars casolanes,
i prega amb les mans quietes i el somrís
i el somrís a flor de llavi. Contesto
Slide 5: però... Adopta el posat de l’infant
i el cant,
i quan aferris la sorra,
ferma i closa dintre de la mà tancada,
i siguis valent
i no vulguis, ni gosis mirar,
tindràs la seguretat en la certesa. A l’inrevés del que t'han dit
el tot cohabita en el no-res
i dintre del petit s'hi inclou el gran
a l'abast de la nostra rude mà.
El zero dóna mida a l'Univers
ja que el buit omple totes les coses
fent coincidir ciència i alquímia
en la última i definitiva troballa
Slide 6: Sempre són les preguntes
les que lleven el forrellat de les portes de l’infern
sàpigues emperò....
que res t’estalviaràs,
perquè el revés només és calc del dret,
vana geografia invertida
de la mateixa realitat.
I els llims?
Nul·la realitat imaginada
per defugir tot compromís,
impossibilitat definitivament estèril,
no món
Slide 7: Tot és aparent,
engany dels sentits,
soroll de fons,
totes les propostes són estèrils.
No sé què fer!
I a qui preguntar?
Slide 8: La sorra s'amuntega a les platges
carregada per les mars
en un quefer d'eons
per arranar muntanyes
i aplanar relleus
Slide 9: Dinàmica mecànica
en busca de l’entropia general
i malgrat les bosses d’improbabilitat,
el salt endavant de la matèria i la vida
obra en recerca de l’encefalograma pla.
Definitiu final estètic
de tanta imperfecció recurrent
o només... aparent,
el progressiu esllanguiment de la pulsió?
La creació és l'arpegi
en la corda tibada,
substància vibratòria vibrant,
només un pessic del demiürg.
Slide 10: Engrapar la sorra?
És com agafar l’aire
o llegir-me els escrits
Ramon (1964) dedicat a l' escultor J. M. Subirats
Slide 11: com agafar l’aire
o llegir-me els escrits