Radioactivitat 4ESO

FÍSICA NUCLEAR: 

FÍSICA NUCLEAR

Slide2: 

CRONOLOGIA DELS FETS MÉS RELLEVANTS 1896 DESC0BRIMENT DE LA RADIOACTIVITAT (BECQUEREL) 1897 DESCOBRIMENT DE L’ELECTRÓ (J.J. THOMSON) 1898 SEPARACIÓ DEL RADI (M. CURIE* I P. CURIE*) 1909 LAS PARTÍCULES ALFA . NUCLIS DE HELI (RUTHERFORD I ROYDS) 1911 DESCOBRIMENT DEL NUCLI ATÒMIC (RUTHERFORD) 1932 DESCOBRIMENT DEL NEUTRÓ (CHADWICK) DESCOBRIMENT DE LA RADIOACTIVITAT ARTIFICIAL (I. CURIE, F. JOLIOT) 1938 DESCOBRIMENT DE LA FISIÓ NUCLEAR (HAHN I STRASSMANN)  

Slide3: 

L’ÀTOM De la naturalesa de les coses Lucrecio (segle 1 a.C.) L’EXTREMITAT D’UN ÀTOM ÉS UN PUNT TAN PETIT, QUE S’ESCAPA ALS SENTITS; DEU SENSE DUBTA NO TENIR PARTS, ELL ÉS EL MÉS PETIT DELS COSSOS

Slide4: 

Joseph J. Thomson Nobel Física 1906

Slide5: 

Ernest Rutherford Nobel Física 1909

Slide6: 

James Chadwick Nobel Física 1935 4Be9 + 2He4 6C12 + 0n1   IRÈNE CURIE I FRÉDÉRIC JOLIOT Van posar les bases pel descobriment del neutró. • Les seves investigacions van donar lloc al descobriment de la radioactivitat artificial. • Van obtenir el Nobel de Química al 1935.

Slide7: 

Murray Gell-Mann Nobel Física 1969 Als anys 60, Murray Gell-Mann va demostrar l’existència física dels quarts Al temps que Gell-Mann demostrava teòricament la existència dels quarks, al Accelerador de Partícules del CERN (Centre Europeu per a l’ Investigació Nuclear), els àtoms eren col·lisionats uns amb altres, a elevades energies, amb la finalitat de conèixer l’estructura interna de les partícules “elementals” Sense els acceleradors no sabríem que els quarks son partícules aparentment indivisibles que formen part dels neutrons i protons.

Slide8: 

Marie Sklodowska Nobel Física 1903 Nobel Química 1911 Antoine H.Becquerel Nobel Física 1903 Pierre Curie Nobel Física 1903 RADIOACTIVITAT FENOMEN PEL QUAL ÀTOMS D’UN ELEMENT ES TRANSFORMEN EN ÀTOMS D’UN ALTRE ELEMENT

Slide9: 

ES PODEN DISTINGUIR TRES CLASSES DE RADIACIONS EMISIÓ α : s’emet un nucli de heli (format per dos protons i dos neutrons), denominat partícula α. EMISIÓ β: Pot ser de dos tipus: β+ : Transformació d’un protó en neutró. Emissió d’un positró β- : Transformació d’un neutró en protó. Emissió d’un electró EMISIÓ γ : Emissió de radiació electromagnètica.  

Slide10: 

Quan un nucli emet una partícula alfa, el nombre de massa es redueix en quatre unitats i el nombre atòmic en dos unitats. En el procés s’emet una gran quantitat d’energia, i la partícula adquireix gran velocitat, malgrat que es frena ràpidament. És la radiació característica d’isòtops de nombre atòmic elevats      

Slide11: 

Quan un nucli emet una partícula beta (electró), el seu nombre de massa no canvia i el seu nombre atòmic augmenta una unitat. Aquest procés es dona en nuclis amb excés de neutrons ZXA--->Z+1YA+-1e0 n--->p++e-

Slide12: 

Quan un nucli emet una partícula beta positiva (positró), el seu nombre de massa no canvia i el seu nombre atòmic disminueix en una unitat. Aquest procés es dona en nuclis que presenten un excés de protons Z XA--->Z-1YA++1e0 p+--->n+e+

Slide13: 

Les radiacions gamma són ones electromagnètiques de la mateixa naturalesa dels raig X però de menor longitud d’ona. El seu poder de penetració és molt elevat front al de las partícules alfa o beta, poden traspassar el cos humà. Es frenen amb espessors d’un metre de formigó o uns centímetres de plom. Quan s’utilitzen fonts radioactives que donen lloc a aquest tipus de radiació, s’han d’utilitzar equips adequats.

MOTLS ISÒTOPS, PERDEN LA SEVA ACTIVITAT EN DIES O ANYS, PERÒ ALTRES HO FAN MOLT LENTAMENT I PODEN SER UTILITZATS COM RELOTGES ATÒMICS.: 

MOTLS ISÒTOPS, PERDEN LA SEVA ACTIVITAT EN DIES O ANYS, PERÒ ALTRES HO FAN MOLT LENTAMENT I PODEN SER UTILITZATS COM RELOTGES ATÒMICS.

FISSIÓ NUCLEAR: 

FISSIÓ NUCLEAR

FUSIÓ NUCLEAR: 

FUSIÓ NUCLEAR