ARRIBADA A PORT

Slide1: 

d’un vaixell no d’altre color que el de la vida. No de cap altre vermell que el vermell de la vida que busca aprofundir-se en un únic sentit possible: el de la memòria.

Slide2: 

Fer-se un espai on la foscor s’esvaneixi i desentrelli, un, des del substrat ignorat. Fer-se un àmbit íntim des d’on pugui, generar, dir i fer jo.

Slide3: 

Impaciència inútil de les presses demolidores del que m’és més propi. Enderroc de singularitats. Destrossadora de diversitats.

Slide4: 

Voltes de la terra: Ocasions. La rectilínia barana: Temps que mai torna. Irreversible. Temps i voltes: Possibles oportunitats noves.

Slide5: 

Fer-se un espai, aquesta ciutat, on la persona s’hi pugui endinsar.

Slide6: 

Endinsar-se la persona i expandir-se la Ciutat, que no quedi pobre respecte al que és incommensurable; encara que rica,segons el comptable perdedor de la seva amplia singularitat.

Slide7: 

Singularitat amplia, la generada en silenci per la intimitat que juga amb les aparences, sense prendre-les, mai, seriosament.

Slide8: 

De la mar, del seu fons i la seva llunyania, treu la ciutat la seva intimitat a base de temps i més temps.

Slide9: 

Tot, quan cal, s’endinsa O esterilitat. O degeneració.

Slide10: 

Vaixell memòria, recurs o oblit?

Slide11: 

Un amic de Torredembarra: “Es bella Tarragona, encara té dimensions humanes” Una propietària d’un comerç de Tarragona, ahir pel matí: “Me l’estimo així Tarragona, jo firmaria perquè no s'engrandís sense mesura” Jo: “No m’interessa la monumentalitat, la grandesa de la buidor, els espais del no-res”

Slide12: 

No enderrocar.

Slide13: 

Quin estrany afany aquest d’esborrar les petjades dels altres i d’altres temps.

Slide14: 

Tot reduït a la més exasperant superficialitat: “jo no vaig votar ensorrar les cases, jo únicament vaig firmar per un pla d’ordenació, segons uns plànols, damunt uns papers”,diu un polític d’aquesta ciutat.

Slide15: 

Conservar, rehabilitar: no són pas alternatives?

Slide16: 

Deixar deteriorar, és l'excusa per derruir un temps passat?

Slide17: 

És més feliç el desmemoriat? O més manipulable?

Slide18: 

Per què no extreure, del vaixell de la memòria, el seus valuosos i necessaris aprenentatges? Que per què? Per no assassinar la persona en cap de les seves possibles vessants.

Slide19: 

Tot uniformat? Tot urbanitzat segons el principi malaltís de la monotonia?

Slide20: 

Temps era temps que pensaren en equipaments. Un cinema tot eixamplant la ciutat i l’esbarjo

Slide23: 

Lleus arcades. Amplies balconades cenyides per carreus de pedra no simulada.Vet aquí una constant d’una determinada manera de construir d’un passat no massa llunyà, en -carà present. Tot el que sigui passat caldrà derruir-ho?

Slide24: 

Ciments són convivència de temps i de construccions. Costat per costat. Sostenibles són combinacions, i no uniformes distribucions: ghettos ni elitistes, ni marginacions.

Slide25: 

L’enderroc com una subtil arma de neteja ètnica?

Slide26: 

Hi ha un encant popi dels llocs, si es cuiden els seus trets caracterí-stics, per senzills que siguin.

Slide28: 

Això està on ara escric

Slide30: 

Molt sovint no cal derruir però sí embellir

Slide31: 

Per exemple

Slide32: 

Recull el dia sense poder emportar-se tota la llum vessada perquè ha brandat, fins entrar-hi, per balconades i finestrals com aquests. Un dia més la calor i la llum han pagat el seu tribut per mantenir la vida.

Slide33: 

Vet aquí un altre compàs de dos temps: primer temps, el que dona caràcter, el que determina el compàs, el temps fort; el segon, el de la necessària actualitat amb doble finestral vers un futur “no al·lucinat”.

Slide34: 

Un futur possible i ja present (el podeu contemplar). Estèticament respectuós amb els temps passats tot i que deixats; esperant, però, que algú revitalitzi el seu encant.

Slide35: 

Podria, aquest lloc, haver mudat el seu esperit. D’un de recollit a un altre de creatiu. De l’esperit religiós a l’elixir de l’art. Però s’ha optat per la decrepitud, sortint victorioses les merdoses picabaralles.

Slide36: 

Posem per cas que un barri fos una composicions, amb dissonàncies però també amb possibilitats harmòniques. Si aquest barri del port hagués esta apreciat hauria estat fàcil trobar-li la tònica.

Slide37: 

Quin estrany afany aquest d’esborrar les petjades dels altres, i d’altres temps.

Slide39: 

DIUMENGE Avui volen tan altes                                   les gavines del port, que planegen només: el pal més jove i prim del "Maria Angeleta",                                         sota la bola d'or, ou el dring transparent de llurs ales quietes. De cara al sol                          cent veles; i el banderol vermell que rumbeja el seu frec. El vaporet passeja els bells somnis atlàntics,              ran dels molls en la calma: L'home de les taronges passa el carretó ple.                                                                     JOAN SALVAT-PAPASSEIT (De L'irradiador del port i les gavines)