PSICOLOGIA AFECTIVITAT FREUD

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

Slide 1: 

TEMA 3PSICOLOGIA : AFECTIVITATFREUD Jesús Gómez Nov 2010

Slide 2: 

Índex : 1. Afectivitat 2. Sigmund Freud

1. Afectivitat. : 

1. Afectivitat.

Slide 4: 

1.1 Introducció 1.2 Emocions, passions i sentiments 1.3 El reforçament 1.4 La frustració 1.5 L’ agressivitat

1.1 Introducció : 

1.1 Introducció Afectivitat= Estat d’ ànim= Vida afectiva =Conseqüència de la satisfacció o no de les necessitats Satisfacció= Plaer Insatisfacció= Dolor. El nostre estat d’ ànim s’ expressa mitjançant -emocions -passions -sentiments

1.2 Emoció, passió i sentiment : 

1.2 Emoció, passió i sentiment Tenint en compte -intensitat -duració -si hi ha repercussió orgànica o no, els estats d’ ànim són:

Slide 7: 

Emoció: estat afectiu molt intens breu i amb repercussions orgàniques (acceleració cardíaca,.llàgrimes, quedar-se paralitzat, posar-se vermell o pàlid...)

Slide 8: 

Passió: estat afectiu intens i durable. Exemples : -passió per l’ esport -passió per la música...

Slide 9: 

Sentiment: menor intensitat i d’ una duració més llarga que l’ emoció .

1.3 El reforçament : 

1.3 El reforçament Reforçar conductes = facilitar la seva repetició o evitar-la. Per ex. Reforcem activitat esportiva quan aconseguim bons resultats. Evitarem fer x perquè l’ experiència ha estat desagradable (= reforcem no fer-ho)

Slide 11: 

El reforçament funciona d’ una manera espontània i sense adonar-nos i també d’ una manera intencionada: la societat (pares, escola, etc.) tracta de reforçar, de consolidar conductes.

Slide 12: 

Algunes conductes són fàcilment reforçables: aquelles que responen a necessitats biològiques (motius primaris) d’ altres plantegen més dificultats: algunes necessitats secundàries per exemple estudiar.

1.3.1 Classes de reforçament : 

1.3.1 Classes de reforçament

a) Reforçament positiu: : 

a) Reforçament positiu: Augmenta la possibilitat d’ una conducta degut a a la presència d’ un estímul agradable o recompensa (l’ alegria dels pares, el prestigi, el bon resultat)

b) Reforçament negatiu: : 

b) Reforçament negatiu: Augmenta la possibilitat d’ una conducta (per exemple: tenir una bona conducta) degut a la supressió d’alguna circumstància desagradable Exemple: Et redueixen la quantitat d’ una multa de tràfic si la pagues amb rapidesa. Es redueix el temps de presó al pres que té una bona conducta.

c) Càstig: : 

c) Càstig: L’ Objectiu és disminuir la possibilitat de que en el futur es doni una determinada conducta. Dos tipus - Càstig positiu : s’ imposa una activitat a fer - Càstig negatiu : no es pot fer alguna activitat o aconseguir un objecte que volem.

Fa anys era molt habitual recorrer al càstig en tots els àmbits de la vida social, per exemple a l’ escola. : 

Fa anys era molt habitual recorrer al càstig en tots els àmbits de la vida social, per exemple a l’ escola. Orelles de burro

Càstig físic a casa : 

Càstig físic a casa

A Gran Bretanya el càstig físic a l’ escola era una pràctica permesa i habitual : 

A Gran Bretanya el càstig físic a l’ escola era una pràctica permesa i habitual

Tancar a una persona a la presó és també un càstig. Continua sent un mecanisme de control de les conductes. En una societat democràtica l’ objectiu és impulsar al màxim mesures preventives i educadores per a tractar d’ evitar haver de recórrer a procediments tan greument repressius. : 

Tancar a una persona a la presó és també un càstig. Continua sent un mecanisme de control de les conductes. En una societat democràtica l’ objectiu és impulsar al màxim mesures preventives i educadores per a tractar d’ evitar haver de recórrer a procediments tan greument repressius.

1.4 La frustració : 

1.4 La frustració Estat d’ ànim en què ens trobem quan ens veiem privats d’ una satisfacció que ens correspon o que creiem que ens correspon. Exemple : si creiem que hem estudiat molt potser creurem que la nota que ens posen és injusta. Quan més intensament visquem l’ objectiu més forta pot ser la frustració.

1.4.1 Causes que provoquen la frustració : 

1.4.1 Causes que provoquen la frustració A) Obstacles B)Deficiències C)Conflictes

Slide 25: 

1.4.1.1 Els obstacles: Són impediement exteriors a nosaltres. Poden ser de tipus:

Slide 26: 

A) Físic: encara que ho es vulgui no es pot arribar al cim de l’ Everest si les condicions...

Slide 27: 

B) Social: exigències socials: lleis, condicions, normes, la pressió social (=allò políticament correcte)

Slide 28: 

C) Moral: encara que ens agradaria fer certes coses, la nostra moral, els nostres principis, no ens ho permeten.

Slide 29: 

1.4..1.2 Les deficiències personals impediments del mateix individu limitacions físiques o psíquiques que ens impedeixen aconseguir alguns objectius.

Slide 30: 

Les nostres limitacions no tenen per què provocar la nostra frustració si en som conscients i ens adaptem a les nostres possibilitats no pretenent objectius que ens són inabastables.

Slide 31: 

1.4.1.3 Els conflictes: De vegades volem aconseguir objectius incompatibles: satisfer un provoca frustració per no poder aconseguir l’ altra.

Què faig? Vull anar de festa però també vull quedar-me a preparar un examen.Faci el que faci em sentiré bé per una banda i malament per una altre. : 

Què faig? Vull anar de festa però també vull quedar-me a preparar un examen.Faci el que faci em sentiré bé per una banda i malament per una altre.

1.4.2 Repercussions de la frustració : 

1.4.2 Repercussions de la frustració Grans repercussions en l’estat d’ ànim. S’ origina estat d’ ànim de desencís i Pot donar lloc a un comportament agressiu.

L’ humorista El Roto descriu l’ estat de frustració que senten avui molts joves. : 

L’ humorista El Roto descriu l’ estat de frustració que senten avui molts joves.

1.5 L’ agressivitat : 

1.5 L’ agressivitat Dos classes d’ agressivitat:

1.5.1 L’ agressivitat natural : 

1.5.1 L’ agressivitat natural 1) = La lluita per allò que ens correspon, pels nostres drets.

Slide 40: 

2) La compartim amb els animals. 3 ) És imprescindible per a -Sobreviure -Autosuperar-nos -Autoafirmar-nos

Slide 41: 

L’ Agressivitat animal sempre és agressivitat natural Però l’ Agress humana pot ser : -natural -o derivada de les nostres frustracions (=solament humana)

1.5.2 L’ agressivitat que és conseqüència de la frustració: : 

1.5.2 L’ agressivitat que és conseqüència de la frustració: És crueltat. No és agressivitat natural sinó - desproporcionada Busca la destrucció per un sentiment de ràbia , no per raó d’ autoprotecció. Sovint és “violència gratuita”

Exemple:El vandalisme : 

Exemple:El vandalisme

Un altre exemple :Bulling a l’ escola o al treball : 

Un altre exemple :Bulling a l’ escola o al treball

Violència masclista : 

Violència masclista

Slide 47: 

L’ agressivitat no natural és exclusiva de l’ espècie humana Per què?

Slide 48: 

Perquè Tant sols els humans ens proposem objectius que sobrepassen les nostres necessitats naturals i aquests objectius poden no ajustar-se a les nostres possibilitats. La no satisfacció d’ aquests objectius genera la frustració I aquesta és la causa de l’ agressivitat inacceptable.

1.5.2.1 El fenomen de la violència gratuita : 

1.5.2.1 El fenomen de la violència gratuita És una expressió de l’ agressivitat no natural Expressa una vivència profunda de frustració Destrueix, ataca, sense cap raó , per caprici, absurdament., brutalment

Atac racista : 

Atac racista

Els captaires o rodamóns (mendigos) a vegades són objecte de violència gratuïta : 

Els captaires o rodamóns (mendigos) a vegades són objecte de violència gratuïta

1.5.3 Cap a on es dirigeix l’ agressivitat? : 

1.5.3 Cap a on es dirigeix l’ agressivitat? Tres possibilitats

Slide 54: 

1)Cap a la persona o cosa que impedeix la satisfacció del desig.

Slide 55: 

2) Contra una altra persona o objecte diferent al causant de la nostra frustració. El causant és vist com massa poderós Dirigim l’ agress cap a una persona o cose més assequible És el fenomen del desplaçament Exemples :

Slide 56: 

Violència al carrer Atacs racistes Violència contre les dones Vandalisme

Slide 57: 

3)Cap a un mateix Infravaloració de mi mateix Sentiment d’ inferioritat De fracàs personal

1.5.4 Mecanismes de defensa davant la frustració : 

1.5.4 Mecanismes de defensa davant la frustració Explicats per Sigmund Freud. Innats, universals i d’ ús inconscient. Els més importants són:

a)Racionalització o justificació : 

a)Racionalització o justificació Busquem una raó que justifiqui el nostre fracàs La raó no té perquè ser vertadera Sovint = autoengany

b) Oblit : 

b) Oblit Tendim a oblidar les nostres situacions desagradables o fracassos personals.

c) Projecció : 

c) Projecció Atribuïm als demés la causa dels nostres fracassos. Exemples : -La gent no m’entén -Em demanen massa -...

d) Identificació : 

d) Identificació Ens identifiquem amb alguna persona per a trobar tranquil·litat. Per exemple davant d’ un fracàs pensem que no som els únics o en situacions en què patim problemes pensem amb persones que han passat per situacions semblants a les nostres i malgrat tot se’ n han sortit.

e) Substitució : 

e) Substitució Quan ens trobem amb situacions de fracàs (l’ estudi), busquem una activitat substitutòria i alternativa (l’ esport, el treball). Existeixen tres classes de substitució :

Slide 64: 

A) Substitució per compensació: Estudi per posar-se a treballar L’ esport per la música

Slide 65: 

B) Supercompensació No ens va bé una activitat però una altre se’ns dóna molt bé Abandonem els estudis que nos ens van bé però en el treball “brillem”

Slide 66: 

C) Substitució per sublimació: Arribem a superar molt bé les mancances en un aspecte de la nostra vida. Per exemple: un gran actor que realment és tímid un minusvàlid que es converteix en un gran esportista.

Demóstenes, un grec de l’ antiguitat, és conegut per la seva gran facilitat d’ expressió quan parlava davant l’ assemblea , però Demòstenes era tartamud! És un exemple perfecte de sublimació. : 

Demóstenes, un grec de l’ antiguitat, és conegut per la seva gran facilitat d’ expressió quan parlava davant l’ assemblea , però Demòstenes era tartamud! És un exemple perfecte de sublimació.

2. Sigmund Freud : 

2. Sigmund Freud

Slide 69: 

BBC 2’39 http://www.youtube.com/watch?v=vo8y8owfy5w Histèria 2’ La passió secreta http://www.youtube.com/watch?v=C-v0fyrmWiU&feature=related El cas d’ Anna O. La passió secreta 4’27 http://www.youtube.com/watch?v=Wtgnx3GsDd8&feature=related 6’ http://www.dailymotion.com/video/x6x3ft_sigmund-freud_school Tot Freud 50’ http://www.youtube.com/watch?v=HKehfKHIpu4

2.1 Introducció : 

2.1 Introducció Viena 1856- Londres 1939 Metge Abandona la medicina per la Psicologia Inicia una nova línia a la Psicologia : El psicoanàlisi Aporta : -Un nou concepte de l’ ésser humà -Una nova teràpia per resoldre problemes mentals.

Slide 71: 

Nova teoria sobre l’ ésser humà: És un ésser “racional” i “irracional” . En paraules seves, tenim dos dimensions -Consciència i -Inconsciència La segona, més important. Veiem la seva teoria

2.2 Teoria de la personalitat : 

2.2 Teoria de la personalitat Dos dimensions: inconsciència i consciència Estructurades en tres sistemes: Allò, Jo, Superjo

2.2.1 L’ allò : 

2.2.1 L’ allò Conjunt de: desigs, impulsos, experiències oblidades... Inconscient Part més important de la persona: Ens determina

Slide 75: 

L’ Allò procedeix de dos instints -de la vida -de la mort L’ Allò i el PRINCIPI DEL PLAER: Sempre en “tensió” per satisfer els desigs. La recerca del plaer és la llei clau de l’ ésser humà.

2.2.2 El jo : 

2.2.2 El jo Consciència Pensament, voluntat... En funció de l’ Allò Però basant-se en la realitat: Voldríem complir tots els desigs però El Jo aplica el PRINCIPI DE LA REALITAT = Adaptació a la realitat

2.2.3 El superjó. : 

2.2.3 El superjó. Inconscient. S’ ha anat formant des de la infància Comprèn dos subsistemes : -L ‘ ideal del jo... -La consciència moral ...

Slide 78: 

Funció del Superjò : Controlar l’ allò ... El control pot generar vivència emotiva desagradable (=remordiment de consciència) L’ Allò i el Superjò : dos sistemes enfrontats El jo : funció d’intermediació.

2.3 El psicoanàlisi : 

2.3 El psicoanàlisi Freud va aportar una nova concepció de l’ home, Peró també el PSICONÀLISI = Mètode d’ investigació i tractament terapèutic Tècnica utilitzada: -associació lliure de paraules,...

Influències : 

Influències La teoria de Freud ha estat sempre molt criticada Peró ha influït molt :

Slide 81: 

1) Dins el món de la Psicologia i Psiquiatria

Slide 82: 

2) En el Cinema Hitchcock. Kubrick, Buñuel...

Slide 83: 

-L’ Art

Slide 85: 

-Filosofia

authorStream Live Help