ECOSISTEMES

Views:
 
Category: Entertainment
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

Slide 1: 

INTRODUCCIÓ A L’ECOLOGIA Curs 2010-11 2 n d’ESO Anna Font Simón

INDEX : 

INDEX 1.- Què són els ecosistemes? 2.- El biòtop 2.1.- Els factors abiòtics 2.2.- Els factors biòtics 3.- La biocenosi 3.1.- Relacions intraespecífiques 3.2.- Relacions interespecífiques 4.- Les relacions alimentàries a un ecosistema 5.- Les cadenes i les xarxes tròfiques 6.- Flux de matèria i energia 7.- Canvis en els ecosistemes 8.- Impactes ambientals dels humans

Slide 3: 

Què tenen en comú tots aquests Ecosistemes? I què els diferencia?

Slide 4: 

MAPA CONCEPTUAL

1.- Què és un ecosistema?? : 

1.- Què és un ecosistema?? Un ecosistema és una unitat formada per una comunitat d'éssers vius (la biocenosi) i el lloc físic on aquests éssers vius viuen i es relacionen (el biòtop). Les característiques més importants dels ecosistmes són les següents: L'extensió dels ecosistemes és variable. L'ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d'ecosistemes del món. La ciència que estudia els ecosistemes és l'ecologia. Dintre d'un ecosistema, els individus d'una mateixa espècie formen poblacions. El conjunt de diferents poblacions de un ecosistema rep el nom de comunitat o biocenosi. Dos conceptes molt relacionats amb el d'ecosistema són el d'habitat i el de nínxol ecològic. L'habitat és el lloc físic d'un ecosistema on viu una espècie i on es troba adaptada. El nínxol ecològic és la funció que desenvolupa l'espècie dintre de l'ecosistema, és a dir, com es relaciona amb la resta de la comunitat

Slide 6: 

Dintre d'un ecosistema, els individus d'una mateixa espècie formen poblacions. El conjunt de diferents poblacions de un ecosistema rep el nom de comunitat o biocenosi. Dos conceptes molt relacionats amb el d'ecosistema són el d'habitat i el de nínxol ecològic. L'habitat és el lloc físic d'un ecosistema on viu una espècie i on es troba adaptada. El nínxol ecològic és la funció que desenvolupa l'espècie dintre de l'ecosistema, és a dir, com es relaciona amb la resta de la comunitat

2.- El biòtop : 

2.- El biòtop Él biòtop és el medi físic on es troba l'ecosistema. -Exemples: un llac, un riu, una platja, el fons de l'oceà, el cim d'una muntanya o una vall. Els factors físics i químics que determinen les característiques d'un biòtop determinat s'anomenen factors abiòtics (l'aigua present al biòtop, el clima, les característiques del sòl, la temperatura i darrerament la contaminació provocada per l'homes). Cada biòtop té uns factors abiòtics diferents.

2.1.-FACTORS ABIÒTICS QUE CONDICIONEN EL TIPUS DE BIÒTOP: : 

2.1.-FACTORS ABIÒTICS QUE CONDICIONEN EL TIPUS DE BIÒTOP:

3.- La biocenosi : 

3.- La biocenosi Quan una àguila caça a un conill, quan dos cervols mascles lluiten per veure qui es reprodueix amb les femelles o quan dos arbres competeixen per la llum del sol, estem veient com sers vius de la mateixa o diferent espècie es relacionen entre ells. Dintre d'un ecosistema els individus s'ajuden entre ells, competeixen per l'aliment o la reproducció, depreden altres individus, etc. Segons si els individus que es relacionen entre ells són de la mateixa espècie o no hi ha dos tipus de relacions:  Relacions intraespecífiques: entre individus de la mateixa espècie. Relacions interespecífiques: entre individus de diferents espècies.

3.1.- Relacions intraespecífiques : 

3.1.- Relacions intraespecífiques Gregarisme Família Societat Colònia

3.2.- Relacions interespecífiques : 

3.2.- Relacions interespecífiques Parasitisme (+, - no mort) Comensalisme (+, 0) Mutualisme (+, +) Competència (+,-) Depredació (+, - mort)

4.- Les relacions alimentàries en un ecosistema : 

4.- Les relacions alimentàries en un ecosistema Els éssers vius d'un ecosistema prenen l'aliment de manera diferent i segons la manera com ho facin es classifiquen diversos grups anomenats nivells tròfics: Productors: són els organismes autòtrofs, els que es fabriquen la matèria orgànica a partir de la inorgànica a través de la fotosíntesi (els vegetals, les algues i el fitoplancton). Consumidors: són els que prenen la matèria orgànica d'altres éssers vius i la transformen en matèria pròpia (animals). Tres nivells diferents: Consumidors primaris: són els animals herbívors, que s'alimenten dels productors. La matèria dels productors passa als consumidors primaris Consumidors secundaris: són els animals carnívors, que s'alimenten dels consumidors secundaris. Consumidors terciaris: es tracta dels superdepredadors, carnívors capaços d'alimentar-se tant d'herbívors com d'altres carnívors.

Slide 13: 

Descomponedors: s'alimenten de les restes de matèria orgànica d'altres éssers vius i les transformen en matèria inorgànica. Són bàsicament els bacteris i alguns fongs . Tenen un paper vital en els ecosistemes, perquè el.liminen els cadàvers i retornen al sòl la matèria inorgànica que en el seu moment els productors van extreure per poder fer la fotosíntesi. Si no hi haguessin descomponedors, els sòls s'anirien quedant sense sals minerals i al final les plantes moririen per la qual cosa també desapareixeria tot l'ecosistema. Fotografia amb microscopi electrònic on es mostren bacteries, els principals organismes descomponedors

5.- Les cadenes i les xarxes tròfiques : 

5.- Les cadenes i les xarxes tròfiques Una cadena tròfica és una manera de representar com passa la matèria i l'energia entre els individus de diferents espècies que es troben en un ecosistema. Les cadenes sempre comencen amb els productors que passen la seva matèria i energia als consumidors primaris i aquests se la passen als consumidors secundaris. En una xarxa tròfica s'expressen totes les cadenes tròfiques d'un ecosistema. Les xarxes tròfiques representen la comlexitat de les relacions alimentàries que es donen en un ecosistema.

ACTIVITAT 1: Observa i respon. : 

ACTIVITAT 1: Observa i respon. a) Digues quin organisme és el productor, i quins els consumidors. b) De quins d’aquests organismes creus que hi haurà més individus? c) Que creus que passaria en aquesta cadena tròfica si disminuís el nombre d’ocells insectívors?

ACTIVITAT 2: Fixa’t en la xarxa tròfica i respon. : 

ACTIVITAT 2: Fixa’t en la xarxa tròfica i respon. A) Com creus que afectaria a la xarxa tròfica si una malaltia elimines, gairebé fins a extingir-la, la població d’espiadimonis de l’ecosistema? I si augmentés la població de guineus? B) Escriu cinc cadenes tròfiques que s’estableixin en aquesta xarxa tròfica.

Activitat 3: Digues quin tipus de relació intraespecífica o interespecífica correspon cada cas; : 

Activitat 3: Digues quin tipus de relació intraespecífica o interespecífica correspon cada cas; Una gossa i els seus cadells. Dos mascles de cabra salvatge que lluiten per una femella. Les formigues d’un formiguer. Les cigonyes que migren juntes. Una bandada de zebres que s’uneixen per defensar-se. Una puça i un gat. La flora intestinal i el seu hoste. Un llop i una ovella. Una papallona i una flor. Els pòlips d’un corall. Una serp i un ratolí. Un voltor i una hiena que mengen del mateix cadàver. Els esplugabous que s’alimenten dels paràsits que viuen damunt dels rumiants i aquests mamífers. El bacil de Koch causant de la tuberculosi i l’home.

Solució Act. 3: : 

Solució Act. 3: Una gossa i els seus cadells. Relació intraespecífica familiar Dos mascles de cabra salvatge que lluiten per una femella. Relació intraespecífica de competència Les formigues d’un formiguer. Relació intraespecífica de tipus social Les cigonyes que migren juntes. Relació intraespecífica de gregarisme Una bandada de zebres que s’uneixen per defensar-se. Relació intraespecífica de gregarisme Una puça i un gat. Relació interespecífica de parasitisme La flora intestinal i el seu hoste. Relació interespecífica de mutualisme (simbiosi) Un llop i una ovella. Relació interespecífica de depredació Una papallona i una flor. Relació interespecífica de mutualisme Els pòlips d’un corall. Relació intraespecífica colonial Una serp i un ratolí. Relació interespecífica de depredació Un voltor i una hiena que mengen del mateix cadàver. Relació interespecífica de competència Els esplugabous que s’alimenten dels paràsits que viuen damunt dels rumiants i aquests mamífers. Relació interespecífica de mutualisme El bacil de Koch causant de la tuberculosi i l’home. Relació interespecífica de parasitisme

Slide 20: 

El flux d'energiaPer poder realitzar les funcions vitals (nutrició, relació i reproducció) els sers vius necessiten energia. Però què és l'energia? És la capacitat d'un cos per produir canvis sobre ell mateix o sobre un altre cos. La font d'energia que utilitzen gairabé tots els ecosistemes és el Sol. Si la Terra és un planeta viu és gràcies a l'energia inesgotable que proporciona el Sol.La biocenosiEl biòtopTipus d'ecosistemesActivitats La energia lluminosa del Sol és captada per les plantes que la utilitzen per fer la fotosíntesi. En aquest procés, les plantes fabriquen glucosa, un compost orgànic, a partir de substàncies inorgàniques, l'aigua i el diòxid de carboni, que no tenen energia. La reacció és la següent:Diòxid de carboni + aigua --> Glucosa + oxigenDurant aquesta reacció, l'energia lluminosa es transforma en energia química, ja que la glucosa es una molècula que emmagatzema energia en els enllaços que uneixen els seus àtoms. Els animals, no poden aprofitar l'energia del Sol i per obtenir energia han de menjar altres sers vius , per això als animals se'ls hi diu organismes heteròtrofs perquè a diferència de les plantes no fabriquen matèria orgànica sino que la prenen dels aliments que mengen. Després aquesta energia química que conté la glucosa, es gastada tant en els animals com en les plantes, per fabricar parts del cos, relacionar-se amb l'entorn, mantenir-se viu, mantenir la temperatura, reproduir-se, etc. Una part d'aquesta energia química que es gastada es transforma en calor i escapa del cos. Aquesta calor també es una forma d'energia, l'energia calorífica. Aquesta energia calorífica no pot tornar a ser aprofitada per cap organisme viu. Per això és diu que l'energia circula en forma de flux obert, seguint un camí linial: arriba als ecosistemes a través de l'energia lluminosa que es transforma en química i després va passant d'uns animals a uns altres per mitjà de l'alimentació. Finalment es perd en forma de calor.

6.- Flux de matèria i energia : 

6.- Flux de matèria i energia En aquest esquema es pot veure com l'energia (fletxes negres) i la matèria (fletxas blanques) circulen per un ecosistema. Tota l'energia prové del Sol i el seu destí final es perdre's en forma de calor

authorStream Live Help