Presentation Transcript
L´AULET, EL FOLLET :L´AULET, EL FOLLET Carrers amb noms de natura
L´ARBRE MÀGIC :L´ARBRE MÀGIC
Una cançó sobre follets, a veure si endevineu qui és l´Aulet! :Una cançó sobre follets, a veure si endevineu qui és l´Aulet! ELS 7 FOLLETS ( Música: Ireneu Segarra. Text: Francesc Bofill)Set follets un matà passejaven, passejaven,set follets un matà passejaven pel camÃ.El primer relliscà dins de l´aigua, dins de l´aigua.El primer relliscà dins de l´aigua s´ofegà .Ja són sis els follets quina pena, quina pena,ja són sis els follets quina pena els set follets.En un clot molt pregon va ficar-se, va ficar-se.En un clot molt pregon va ficar-se el segonJa són cinc...Va venir l´esparver per endur-se, per endur-se.Va venir l´esparver per endur-se el tercer.Quatre són...Quan el quart ho veié, tant plorava, tant plorava,quan el quart ho veié tant plorava que es fongué.Jo són tres...Al cinquè l´atrapà un goril.la, un goril.la.Al cinquè l´atrapà un goril.la africà .Ja són dos...El follet que fa sis va llençar-se, va llençar-se.El follet que fa sis va llençar-se d´un quart pis.Sols n´hi ha un...ai, pobret!El follet que restà cap a casa, cap a casa.El follet que restà cap a casa va tornar.Ja no hi ha cap follet, quina pena, quina pena.Ja no hi ha cap follet, quina pena els follets!
L´Aulet visita la biblioteca…I ens recita un poema preciós sobre un arbre vell…Potser és l´alzina mà gica? :L´Aulet visita la biblioteca…I ens recita un poema preciós sobre un arbre vell…Potser és l´alzina mà gica? L'Arbre Vell
En la ciutat hi ha una plaçai en la plaça un arbre vell.En l'arbre hi ha la tristesade saber que és el darrer.Abans n'hi havia molts altres,ara tan sols queda ellcom un record que s'apagaentre el ferro i el ciment.Diuen que volen tallar-lo,que molesta, que el seu verdtrenca l'estètica puradels edificis que tévoltant-lo, voltors altÃssimsa punt de menjar-se el cel.Que al lloc que ocupa podrienaparcar vint cotxes més.Que és la casa on s'arrecerencentenars de bruts ocellsque ningú recordariasi no fos perquè viu ell...En la ciutat (algú conta)hi havia fa molt de tempsun arbre gran i molt tristque se sabia el darrer.I plorava fulles groguesen la tardor, i a l'hivernes despullava i cantavaestranyes cançons al vent.Quan venia primaveradespertava les arrels,oblidava un poc la penai obria el somriure verdque en estiu era riallaque et feia sentir-te béquan, fugint del sol, entravesen el cercle tou i frescdel seu regne que assetjavencotxes, finques, fum, diners.Quan el tallaren plovia.Ja no he vist ploure mai més.Marc Granell
Per últim,algunes fotos sobre alzines i follets… :Per últim,algunes fotos sobre alzines i follets…
Slide 7:FI